Mails per a Hipàtia

Acte del Tricentari al meu barri, a les Escoles Pies. Hi parlem el senyor Joan Florensa (arxiver de l’Escola Pia), l’historiador Dani Cortijo i jo. En gaudisc molt. Les intervencions del senyor Florensa i del Dani són espectaculars totes dues. Magnífiques.
El senyor Florensa descriu com l’Escola Pia va fer front al 1714 i explica anècdotes extremadament interessants. Com ara que l’Escola Pia de Barcelona la funda gent de Nàpols, que aleshores eren conciutadans nostres en la corona catalano-aragonesa o que quan els van obligar a formar part d’Espanya, dins la divisió de l’Escola Pia internacional van decidir simplement no anar-hi mai a les reunions. I van aconseguir així ser l’Escola Pia de Catalunya, que són avui. 

El Dani Cortijo, per una altra banda, és un narrador excepcional i té una visió molt aguda i molt interessants de la Guerra de Successió. Sostè que els catalans érem protorepublicans i que l’Arxiduc no ens feia ni fu ni fa. I ho sostè amb arguments seriosos que cal escoltar. M’hauria agradat sentir-lo durant hores. Ho miraré de fer quan puga.

A mi em va tocar el futur, que és el present. Hi vaig parlar una mica corprés perquè el local on fèiem la xerrada era l’església de l’escola i francament no n’estic acostumat. Per dins quan vam acabar pensava ‘Ite missa est’, què deien abans per a dir adéu. Amb tot el respecte, és clar.