Mails per a Hipàtia

El llibre qüestiona obertament l’estratègia de
l’univers del «virrei» Eliseu Climent al País
Valencià. Els autors el consideren l’intèrpret unívoc
de la realitat valenciana que ha triat Catalunya.
L’obra apunta que Climent gestiona «el monopoli de la
catalanitat al País Valencià» i l’acusa d’haver
frustrat importants iniciatives civils i, fins i tot,
d’actuar a mode de «pinça» amb el blaverisme. «La
política catalana respecte del País Valencià es limita
a alimentar l’etern virrei colonial», escriu el
sociolingüista Toni Mollà.

El llibre «Nosaltres, exvalencians» censura el
«paternalisme» del Principat i critica el paper
d’Eliseu Climent

Potser molts catalans pensen que l’únic País Valencià
que paga la pena s’acaba amb l’editor Eliseu Climent
(i el seu entorn) o amb l’escriptor Ferran Torrent, a
tot estirar, i que fora d’aquest reduït cercle només
hi ha blaverisme i falles. Però sembla que existeixen
uns altres mons, almenys així ho entén un grup
heterogeni d’escriptors i periodistes que acaba de
publicar Nosaltres, exvalencians. Catalunya vista des
de baix (L’Esfera dels Llibres), una colla gens
sospitosa d’anticatalanisme, que reclama una revisió
dels estereotips sobre valencians propagats al
Principat i la fi del monopoli del «virrei» Climent.

El títol de l’obra representa un homenatge al llibre
Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, responsable
del revifament -quan no directament de la creació- del
nacionalisme valencià, cultural i polític, d’arrel
catalanista.

Els autors, tots valencians, volen transmetre un
missatge al Principat: «Hi ha molts clixés enquistats.
Existeix un altre País Valencia», va subratllar ahir
en la presentació d’aquest «recull d’opuscles»
Francesc Bayarri, que s’ocupa d’un dels capítols.

L’actitud «paternalista i colonial» de Catalunya
envers els valencians fa sospitar els autors d’una
possible intenció amagada. «No veig a Catalunya suport
a la connexió del TAV amb València. Potser ens veuen
com a competidors econòmics i només els interessem com
a mercat cultural», va afirmar Bayarri.
Cridada a remoure conciències a Catalunya i al País
Valencià, l’obra llança diversos retrets, alguns de
ben eloqüents. «Ni la Generalitat de Catalunya ni «la
Caixa» m’han comprat mai un llibre», va il·lustrar
l’editor i nacionalista històric Rafa Arnal.

————————–

Nosaltres, exvalencians. Catalunya vista des de baix.
Bajo este título, la editorial catalana L’Esfera dels
Llibres ha publicado un libro que reflexiona sobre las
relaciones entre Cataluña y la Comunidad Valenciana,
al mismo tiempo que critica la trayectoria del
nacionalismo valenciano. Seis ensayos breves componen
el libro, presentado ayer, a pocos días del comienzo
de los Premis Octubre, uno por cada autor: los
escritores Joan Dolç y Rafa Arnal y los periodistas
Toni Mollà, Emili Piera, Francesc Bayarri y Manuel S.
Jardí, periodista, estos dos últimos colaboradores de
Levante-EMV.

Según la propia introducción del libro, esta colección
de artículos pretende, «a parte de refrescar la
memoria histórica», «ajustar cuentas» y «dar
testimonio de una realidad que raramente coincide con
la versión oficial ni con los estereotipos». Se trata,
así lo aseguran sus autores, de «un acto de
apostasía», porque «no nos reconocemos en ninguna de
las caricaturas nacionales que se han impuesto como
modelos durante los últimos treinta años». «Nos
declaramos exvalencianos porque estamos hartos de ser
encajados en los estereotipos de menenfotisme y
catalán exiliado que suspira por volver a la patria
nord enllà». El objetivo es, en palabras de Mollà,
coordinador del trabajo, «provocar la controversia».
«No disparamos contra nadie en concreto. Abrimos fuego
a discrección», explica.

El éxito de la publicación, cuyo título invita a
repensar Nosaltres els valencians, el ensayo que Joan
Fuster escribió hace más de cuarenta años, depende,
pues, de que consiga reabrir el debate entorno a la
construcción nacional valenciana. «Algunas personas
han hecho una lectura perversa de las tesis de Fuster,
las han tomado como dogma, cuando él era el más
pragmático y escéptico», ha señalado Bayarri. A lo que
Arnal ha añadido: «Fuster no es Dios, y algún día
tendremos que hablarlo».