Mails per a Hipàtia

Dissabte vàrem veure el partit a casa i quan el Barça va haver guanyat la Lliga vàrem organitzar una anada ràpida a l’aeroport de Manises amb els xiquets per tal que pugueren veure de prop els jugadors. El meu cosí Paco va aparèixer amb una vella estelada, retallada i cosida a mà, que devia tindre més de vint anys. Pel passadís de l’aeroport la majoria dels jugadors catalans del Barça van desfilar amb estelades al coll i el contrast em va fer recordar que hi havia un temps en el quals les estelades te les havies de cosir. Potser sí que anem endavant.
Per cert: l’altre dia vaig rebre un mail intrigat per les meues preferències esportives. És fàcil. Entre el València i el Barcelona a la primera volta preferisc que guanye el València i a la segona qui puga fer més mal al Madrid. I dit això subscric el que vaig llegir que explicava un penyista de la Ribera en algun dels milers d’especials d’aquests dies: el Barça em representa millor com a valencià, tot i reconèixer que el València ha millorat moltíssim els darrers anys, també en aquest aspecte.