Entrevista
Deixa un comentariFaig una entrevista. L’entrevistat no encadena dues frases seguides. Una sembla fins i tot que siga massa per a ell. És una màquina: subjecte-verb-predicat-punt. Anem donant voltes a veure si aconseguim trobar una seqüència de frases que tinga sentit per ella sola i que explique alguna cosa del que estem parlant. Impossible. Frase. Punt. Frase. Punt. A la fi em done per vençut. Fa fred, de sobte ha començat a fer fred, i el cel està gris. Camine cap al metro cansat. Mire de fer-me un cafè, mig per pujar el cap mig per escalfar-me. I quan arribe a la redacció sec mirant a l’infinit. Em pregunte si parla així amb la seua dona i els seus amics. Deu ser cosa de ser vista, pense.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 25 d'octubre de 2007 per vicent
Per què, sense haver dit res més, ni jo saber res de la teva agenda del dia, tinc la sensació que vens d’entrevistar el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya?
(Entre nosaltres: perquè sóc un demagog. És evident que en aquests temps d’opacitat informativa i d’incompareixences mitològiques de càrrecs institucionals catalans, Montilla no t’ha concedit -a tu, precisament!- una entrevista ni en somnis).
… jo voto per: Pascal Comelade!
Sóc un xativí que llig tots el dies Vilaweb, a més, he descobert el teu blog. Doncs res, he decidit agregar-te al meu blog. Si t’abelleix entrar, ja saps no ho duptes.
http://www.socelqueveus.blogspot.com
Vicent per les dots dialèctiques del subjecte entrevistat no pot ser d’altre que el Montilla!!!
Sóc un xativí que llig tots el dies Vilaweb, a més, he descobert el teu blog. Doncs res, he decidit agregar-te al meu blog. Si t’abelleix entrar, ja saps no ho duptes.
http://www.socelqueveus.blogspot.com