Mails per a Hipàtia

Avui el diari Libération fa quaranta anys. Els salude i els done les gràcies per les estones extraordinàries que em van fer passar. Al 2006 quan van acomiadar Serge July de la direcció ja en vaig parlar en aquest apunt on reconeixia la gran influència que el diari havia tingut en el meu pensament periodístic i on insinuava que la nova etapa potser m’interessaria molt menys. Que ha estat el cas, dissortadament.

Avui encara el llisc cada dia. Però com desganat. Mire si hi ha algun titular que em cride l’atenció –generalment és d’internacional i passe amb mala gana els seus comentaris estúpids sobre temes diversos, el catalanisme entre altres.

El Libération d’avui no és res comparat amb la bellesa enorme d’aquell diari que m’emocionava cada dia i que em deixava exhauste en moments com aquell inoblidable ‘Roman d’un Jour’ que sempre he tingut el somni de copiar. Va ser un diari que em va enamorar i que el vaig estimar. Molt. Pel que m’ensenyava i perquè em va fer descobrir que el periodisme podia anar molt més enllà del que els nostres diaris sabien anar. 

En qualsevol cas quaranta anys són quaranta anys i no em posaré avui tiquis-miquis. Així que salut i que en siguen quaranta més, com a poc.