Mails per a Hipàtia

Ahir, Sant Jordi, va ser un dia molt especial. No havia fet mai d’escriptor que signa llibres i he de dir que tot i que és una activitat esgotadora és realment fantàstic dedicar un dia a poder xerrar amb tranquil·litat amb la gent, escoltar les seues històries, discutir una miqueta i compartir esperances o neguits.

En aquest vídeo de VilaWeb TV hi teniu un tast.

Però hi ha una anècdota que no em puc estar d’explicar i que té a veure amb la portada del llibre. Són les dues fotos del costat. El xicot de la de dalt és ni més ni menys que el que apareix en la fotografia de la portada del llibre en la pancarta de la manifestació. Crec recordar que és Xavier, de Sants, i va ser tota una sorpresa quan se’m va presentar demanant que li signarà el llibre i assenyalant la foto: ‘sóc jo’ dèia tot rialller. Li vaig dir que es podia considerar coautor en representació de tots aquells que van eixir aquell dia al carrer i sense els quals aquest llibre segurament no existiria. Em va fer molta il·lusió saludar-lo al migdia prop de la parada de l’ANC a Plaça Catalunya. I al vespre encara vaig saludar un altre dels manifestants que també apareix en la foto i també volia la signatura.

I a la paradeta de VilaWeb vaig conèixer l’autora de la foto, la Gemma Ferrando. La Gemma resulta que és amiga dels meus amics Nubiola i també el va voler signat, cosa que vaig fer amb molt de gust i que em va fer una gran il·lusió. La seua magnífica fotografia, triada per la gent de RBA, té molta culpa de l’èxit a primer cop d’ull del volum. Em va resultar curiós sentir-la explicar que ella ha fet fotos per a moltes editorials, sobretot franceses, que hi ha llibres francesos que tenen fotografies a portada seues però que en canvi aquest era el primer llibre en català que l’il·lustrava, cosa que em resulta francament sorprenent. Us recomane que visiteu el seu web a www.gemmaferrando.cat i l’apunt que ha fet al seu bloc sobre la trobada d’ahir.