Com un cavall cec…
Sempre m’ha impressionat aquella frase de Mathesius, amic i deixeble del pare de la Reforma, que Febvre va triar per a obrir l’imponent “Martí Luter”:
“un amic li deia un dia que era l’alliberador de la cristiandat. Ell respongué ‘Sí, ho sóc, ho he estat. Però com un cavall cec que no sap on el porta el seu amo’ “.
La imatge és tan poderosa… L’he trobat rellegint inquiet de matinada. No tinc son i els nervis em porten a tafanejar entre els llibres, com pidolant una miqueta de serenitat, algun pensament que em capture i se m’emporte un poc lluny per un instant. Més enllà de la caboria que em rossega.
Un cavall cec que no sap on el porta el seu amo i que tanmateix canvia el món i la història per sempre… És una gran lliçó, una descripció nítida del que ens passa de vegades. El gran historiador francès, un dels meus més estimats herois intel·lectuals, ho remarca text endins amb una altra frase certera: “Saber no saber, una gran virtut”.
Sempre he pensat que si poguera triar un llibre que m’agradaria haver escrit seria aquest.