Ciutat Vella, Ulldecona i segona edició del llibre
A Ciutat Vella és com a casa. Acostumat a fer quilòmetres simplement he de caminar una estona per a arribar-hi. Molt bon ambient, alguns veïns que conec de fa anys i un pèl de pessimisme que em sorprèn. Diverses de les preguntes insisteixen en que no ens en sortirem i que això acabarà malament. Finalment dic que jo no puc combatre el pessimisme i que m’agrada més parlar de dades, amb les quals a la mà no veig com és que ens podem posar pessimistes. Al final, però, sembla que la cosa s’anima i apareixen veus més segures del que està passant. Acabe cansat perquè en la sala fèia una gran calor.
Ahir marxe en tren cap a Ulldecona per a fer la presentació del llibre i en el viatge tinc dues notícies agradables. Per una banda m’arriba la fotografia dels llibres de la segona edició, que tenen una portada lleugerament diferent. Serem a temps de Sant Jordi, doncs. Per l’altre, però, la notícia rellevant del dia que és l’acord de reconeixement mutu entre Sèrbia i Kossove, auspiciat per la Unió Europea.
És una gran notícia que em dóna peu a iniciar la conferència. La faig als claustres, un espai magnífic del poble a l’aire lliure que s’omple de gom a gom. A l’hora de començar convida tant a la tertúlia que demane si no em portarien uns cacauets i una cerveseta, encara que al final començarà a fer un fred certament molest.
Entre el públic hi ha diversos militants del PSC. Apareix com sempre la pregunta de què acabarà fent el PSC. Explica la meua teoria de que acabarà votant a favor de la independència perquè no pot oposar-se a tota la gent i juntar-se amb els veïns. Diversos dels qui s’identifiquen com a socialistes fan clars gestos d’assentiment o s’acosten a dir-me que evidentment serà així.
Acabem sopant un entrepà ràpid al bar de la plaça, acompanyat de bona part de l’Assemblea Nacional Catalana. El tema valencià, evidentment, ocupa bona part de la tertúlia.
(foto de @jrodrigo)