Bétera, Otos. Presentacions d’agost…

Deixa un comentari
L’agost m’havia proposat no fer presentacions del llibre però va ser inevitable fer-la al poble i després l’admirable Pep Albinyana es va empescar que anara a Ca les Senyoretes, a Otos. Així que n’he fet dues de seguides i ara parem. En porte ja 33 de fetes i n’hi ha d’aparaulades 16 més ja entre el setembre i l’octubre. Veig, doncs, que farem fàcil les seixanta que havíem pronosticat abans de l’eixida del volum.

A Bétera, com era previsible, la presentació va ser diferent. Havia d’haver-la fet fa mesos però vaig haver d’anar al Kurdistan i com que la confiança fa fàstic van pagar l’anul·lació els del meu poble. Ara els vaig intentar rescabalar, per això.

Vaig fer la mateixa presentació que faig, més o menys, quan parle fora del Principat -perquè lògicament pesa molt què passarà amb nosaltres després de la proclamació allà de la república. Però vaig voler també explicar d’alguna manera els meus orígens i retre reconeixement a les persones de Bétera que més m’han influenciat, a Toni Marzo, a Sari, a l’Albert. Diuen que em vaig emocionar però era difícil no fer-ho. Hi ha molta estima, moltíssimes hores compartides, molt coneixement que els dec i els deuré per sempre…

I ahir cap a Otos. La gent de la Vall d’Albaida és una gent excepcional. El Pep Albinyana ja hauria de tenir un monument o un carrer dedicat. El doctor Olivares et deixa sempre amb la boca oberta. El Natzari té una estima tan natural que esborrona. El Vicent, el Toni, que el vaig conèixer ahir, el gran mestre Enric Marco… són una colla més que notable i un plaer d’amistat.

…però fer-me començar la xerrada a les dotze de la nit, després d’un bon sopar, va ser una traiduria a la qual em vaig haver de sobreposar com vaig poder. Hi havia a més entre el públic gent de pes com el Pep Guia, la Maria Conca, l’Antoni Ferrando o el Ximo Urenya, entre altres. Així que no vaig tenir més remei. Vam acabar ben passades les dues de la matinada quan jo, literalment, no podia ni un segon més.

I ara a frenar fins el sis de setembre, que toca Torrelles. 

Aquesta entrada s'ha publicat en A un pam de la independència el 11 d'agost de 2013 per vicent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.