Mails per a Hipàtia

Anar a Vic és sempre un goig. Ahir em va tocar d’anar-hi a presentar el llibre en un acte organitzat al Casino per la Universitat de Vic. Amb forma de tertúlia, acompanyat del Ferran Civit i moderats pel Biel Barnils. Amb el Ferran, un dels coordinadors de la Via Catalana, va ser fantàstic recordar el treball que han fet i com d’important ha estat i escoltar anècdotes com la sorpresa dels Mossos perquè només hi va haver vuit minúsculs incidents en tots els 400 quilòmetres de via. Hi ha gent com ell que algun dia hauran de tenir el reconeixement que mereixen per la magnífica feina que fan. Per cert que sorprenentment una persona com ell, capaç de conduir la Via Catalana va i resulta que és a l’atur.

El Biel per la seua banda és el petit de ca’n Barnils i sempre és un goig trobar-se’l. Va explicar a l’auditori com a dada biogràfica que l’Assumpció i jo ens vam conéixer al sofà de casa seua, cosa que em va obligar a aclarir que ell no devia tenir ni deu anys per aquella época… Com que vaig arribar amb temps vam poder parlar una estona i posar-nos al corrent de les nostres vides. 

Després de la xerrada sopar allà mateix al Casino amb tot de gent de pes d’Osona i carretera cap a baix. Que tot això continua. Avui a Canet.