Mails per a Hipàtia

Hi ha dies que l’excursió no paga la pena només per la xerrada i el que hi aprenc o veig sinó també per l’entorn. A La Cellera, per exemple, m’expliquen que el Ramon Barnils hi anava sovint i la Pilar, que porta el grup de lectura de la biblioteca, m’explica unes anècdotes sobre ell que em resulten particularment plaents. Anècdotes relacionades amb mi, explicades pel Ramon fa dècades i que ara em retornen com un regal inesperat de la mà d’una persona que fins avui desconeixia.

A La Cellera, per cert, he començat a veure que la gent s’està prenent molt seriosament el tema de l’11 de setembre. Ja ho he dit diverses vegades: serà més important i tot, em sembla a mi, que el 9N. I veig que els preparatius van de debò, amb plena consciència del que ens hi juguem. Magnífica senyal…