Aprofitant que, a Los Angeles, diumenge al vespre (matinada, aquí) es lliuren els Òscar, el dia abans (quan tenen tots els mitjans pendents del cinema) s’entreguen els Independent Spirit Awards (ISA) i els afectats i autoproclamats "anti-Oscar", els Razzie. A més, els francesos no s’estan de complexos i també treuen partit de l’avinentesa, celebrant la gala
El dia 1 de març és primer dijous de mes i a dotze sales del país es passa -en VOSC-Sisters in law, de Kim Longinotto i Florence Ayisi, que és el títol programat per al març en el cicle "El documental del mes". Posteriorment, al decurs de les properes setmanes, es passarà fins a un total de
El film col·lectiu París, je t’aime reuneix un espectacular nombre d’actors i personalitats del cinema. Amb la idea d’explicar, en cinc minuts, la història d’una trobada romàntica en un barri de París, s’ha reunit una vintena de cineastes, entre els quals hi ha Gus Van Sant, els germans Coen, Isabel Coixet, Wes Craven, Walter Salles,
El Sindicat francès de la crítica cinematogràfica ha guardonat Coeurs, d’Alain Resnais, com a millor pel·lícula francesa i Volver, de Pedro Almodóvar, com a millor film estranger (aquests també voten bífid -pel·lícula i bandera-, deixant de respondre la pregunta òbvia: però, quina de les dues és millor? O és que no es poden ni comparar,
Junts: Theo Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Joel i Ethan Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre i Luc Dardenne, Manoel De Oliveira, Raymond Depardon, Atom Egoyan, Amos Gitai, Hou Hsiao-hsien, Alejandro González Iñárritu, Aki Kaurismaki, Abbas Kiarostami, Takeshi Kitano, Andrezj Konchalovski, Claude Lelouch, Ken Loach, Nanni Moretti, Roman Polanski,
Esteve Riambau ( Avui,17.02.2007) ha dedicat el seu sabatí "Quadern de cinema" a parlar del díptic indissociable que formen Banderes dels pares i Cartes d’Iwo Jima. Riambau destaca que Clint Eastwood ha fet una excepció, que els documentals bèl·lics no tenen contraplà. Remarca que el conjunt de les dues pel·lícules no tan sols revisa críticament la
La temporada de premis anuals pràcticament s’acaba diumenge, amb el lliurament dels Òscar. I la de festivals, que tímidament va començar el gener -Sundance- i el febrer ha agafat volada -Berlín-, passa a ser ben intensa a partir d’ara. Sens dubte, el festival de la primavera és el de Canes -un dels tres grans de l’any-;
Aprofitant que la pluja d’ahir convidava a estar-se a casa, vaig avançar feina endarrerida en l’apartat "Altres veus" d’aquest bloc. I avui -dia de "plou i fa sol"-he seguit, dedicant-me sobretot a actualitzar alguns articles publicats ja fa dies. Són aquests: Altres veus: Black Book (Hi he afegit la crítica de Toni Vall publicada a Benzina, una
Per Àngel Quintana (El Punt, 11.02.2007), Little Children podria ser una bona pel·lícula, si no fos perquè fa la sensació que el que explica i com ho explica ja ho hem vist mil vegades. La hipocresia que denuncia ja la denunciaven, amb més gràcia, els melodrames de Douglas Sirk dels anys cinquanta. La forma com
El casament de Tuya / Tuyas Ehe / La boda de Tuya /Le mariage de Tuya, del cineasta xinès WANG Quan’an s’ha endut per sorpresa l’Ós d’Or a la millor pel·lícula de la 57a edició del Festival de Berlín. Oda a la vida nòmada tradicional de la Mongòlia profunda, amenaçada per l’expansió industrial xinesa, El casament de Tuya explica
Diumenge que ve és la Nit dels Òscar i, des de fa anys, els cinèfils solen practicar l’esport de jugar a “veure qui l’encerta”. He de reconèixer que no hi tinc cap mena de tirada, cap a aquesta mena de juguesques, tot i que una temporada m’hi vaig embolicar. Hi havia un amic meu que
A SessióContínua.Com, trobem l’entrevista d’Àlex Gorina a John Cameron Mitchell: una conversa apassionada. Comenten, de la gent, la por d’explicar i de parlar de la pròpia sexualitat; xerren sobre l’alliberament dels personatges en aquest film i dels problemes que traginen; parlen del sexe tractat amb humor i del caire de conte de fades de Shortbus… I les anècdotes, sucoses
La revista Variety ho ha fet públic: Francis Ford Coppola tornarà a dirigir Matt Dillon en la pel·lícula Tetro que començarà a rodar a final d’aquest 2007, a Buenos Aires. L’argument de Tetro girarà sobre una família argentina, d’origen italià, que arrossega velles rivalitats artístiques. El guió l’ha escrit el mateix Coppola i, pel que ha
M’ha sorprès veure l’atenció que la crítica ha parat a un producte aparentment tan prefabricat per tocar la fibra a l’espectador adult i habitual de la temporada dels Òscar, com A la recerca de la felicitat, de Gabriele Muccino, que protagonitza Will Smith. Com que no pensava anar-la a veure, m’he llegit el que n’han
Little children complementa l’anterior pel·lícula de Todd Field, A l’habitació / In the bedroom / En la habitación, i alhora n’és tot el contrari. Mentre en aquella anava supurant la foscor de la condició humana i així es negava el caire paradisíac de la bucòlica comunitat de Nova Anglaterra en què transcorria l’acció, a Little children -també ambientada en un barri benestant de Nova