Club 7 Cinema

Es pot dir que anit no vaig veure la Gala dels Premis Gaudí, perquè, quan en portava tres quarts d’hora, me’n vaig anar a dormir, de lleig que trobava l’escenari, desangelada la presentació i perquè no podia seguir passant vergonya aliena pel desastre de la Gala, especialment pels comentaris (embafadors, tòpics, ploramiques… sobre el cinema ‘català’ i el cinema en català) d’Ana Polo i Oye Sherman, les presentadores, la deficiència del so (greu sobretot durant la interpretació que Julieta va fer de la raimoniana ‘Al vent’), la previsibilitat dels guardons que s’estaven repartint (l’encertadíssim reconeixement a la revelació de Clàudia Malagelada, per “Creatura“, l’exagerat Gaudí a Àlex Brendemühl pel seu escàs i discret paper a la mateixa cinta, l’esperadíssim premi a la molt bona direcció de producció de “Saben aquell” -habitual en els films en què hi ha Edmon Roch al darrere-, la cantadíssima estatueta a “La sociedad de la nieve” -que segons tinc entès la van fer entrar amb calçador a les nominacions i se l’ha premiat, tot i el nivellàs d’algunes contendents [jo tinc pendent de veure-la, la d’en Bayona]) … i avui m’havia de llevar a les 5 del matí!. De manera que he llegit amb fruïció la magnífica crònica que n’ha publicat Joan Safont Plumed a ‘Vilaweb’ (Saben aquella ‘Creatura’ que ha guanyat els Gaudí?).

Així és que, en llevar-me, m’he assabentat amb enorme satisfacció que en David Verdaguer i la Carolina Yuste havien guanyat els Gaudí d’interpretació pels seus papers a “Saben aquell“, de David Trueba. Certament, ja s’esperava; però en aquest cas, mira, me n’he alegrat molt. I no tan sols per la proximitat personal amb en David Verdaguer (soc amic dels seus pares, malgratencs com jo), sinó perquè el treball d’ell és tècnicament molt bo (el gest, la mirada, l’entonació de veu, la retirada física, la incorporació dels estats d’ànim…) i el d’ella és d’una gran plenitud (dramàtica, cantadora…), en una pel·lícula que es basa en els seus personatges, immensos, molt humans, compartint sensiblement una història d’amor tan bonica com madura.

Això em treu el mal regust de boca per l’èxit de “Creatura“, d’Elena Martín Gimeno, que, malgrat el suport de crítica i de premis que està recollint, no em sembla pas una obra rodona, ni molt menys.

Per altra banda, he de reconèixer que n’esperava millor resultat per a “El mestre que va prometre el mar“, de Patrícia Font, atès l’èxit que ha tingut a taquilla, si bé se n’ha endut el lògic Premi del Públic.

I finalment, permeteu que remarqui el Gaudí d’Animació a “Robot Dreams“, de Pablo Berger.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!