Club 7 Cinema

“Creatura“. Directora: Elena Martín Gimeno. Guió: Elena Martín Gimeno i Clara Roquet. Muntatge: Ariadna Ribas. Música: Clara Aguilar. Fotografia: Alana Mejía González. Repartiment: Elena Martín Gimeno (Mila Borràs, a 35 anys), Clàudia Dalmau (Mila, a 15 anys), Mila Borràs (Mila, a 5 anys), Oriol Pla (Marcel, la parella de la Mila a 35 anys), Àlex Brendemühl (Gerard, el pare, de gran), Marc Cartañà (Gerard, el pare, de jove), Clara Segura (Diana, la mare, de gran), Carla Linares (Diana, la mare, de jove), Cristina Colom (Aina, l’amiga de l’ànima, adulta) i Teresa Vallicrosa. Vista el dia 19.09.2023, en VOC, a la Sala 2 dels OCine Blanes.

Sinopsi: La Mila i la seva parella se’n van a viure junts a un poble de la Costa Brava i, després d’una primera discussió, ella comença a adonar-se que la pèrdua del desig li ve d’un lloc pregon però ben seu. La Mila reviu algunes experiències de la seva infantesa i adolescència, records que l’ajudaran a comprendre l’origen del seu bloqueig per així ser capaç de reconciliar-se amb el propi cos i tenir una relació més honesta amb qui més s’estima.

Enllaços: IMDB | Bona rebuda al film en català “Creatura”, projectat a Canes | Altres veus: “Creatura”, d’Elena Martín | El 8 de setembre s’estrena el film en català “Creatura”, d’Elena Martín |

Festivals i premis: Canes 2023 – Quinzena dels Cineastes, Premi Europa Cinemas d’entre els films de la Quinzena.

Comentari.

A la Mila adulta diria que li cal una sexòloga o una psiquiatra i no pas aquesta pel·lícula.

De manera volguda i aguantat amb admirable coherència tot el metratge, aquí absolutament tot gira al voltant de la sexualitat problemàtica de la Mila, des de la seva manifestació precoç a la infantesa fins a l’edat adulta, passant pels neguits adolescents amb el tema. Fins a fer-se obsessiu. No hi ha res més que el sexe, la urticària que li provoca, la disfunció que hi pateix, els records (més o menys certs) del seu passat en la qüestió. Per les ratlles del diàleg sabem que la Mila de 35 anys és dissenyadora gràfica, però no la veiem treballar, ni fer res més que està enderiada en el seu problema. Tant és així, que “Creatura” esdevé una història sobre un cas particular i no hi sé veure cap reflexió, denúncia, exposició… sobre la sexualitat femenina en general, la repressió sexual, etc. Si exceptuem l’episodi de l’adolescència, en què se’ns mostra la dificultat de la noia per viure realment amb plenitud l’efervescència sexual, enmig del masclisme groller dels xicots que l’envolten, l’atracció pels més agressius i el sentiment gairebé platònic pel noi amb qui podria nàixer una relació amorosa…

Francament, la dèria de la Mila de 5 anys per a refregar-se en les parts dels homes i el delit perquè li amanyaguin el cul, em sembla més un cas de psicòleg infantil que no pas una aproximació gaire vàlida a la sexualitat a la infantesa, tot i la gosadia de plantejar-ho en una pel·lícula. I relacionar, via muntatge cinematogràfic, les experiències passades amb les disfuncions actuals de la Mila adulta em sembla ben forçat: en tot cas, el que he dit, que ho plantegi a una especialista…

Tanmateix, el guió de la pel·lícula és de ferro colat i no es desvia, per res, del seu tema central, amb la direcció de pols ferm d’Elena Martín i unes interpretacions remarcables, començant per la seva mateixa, seguint per les de les nenes i acabant per l’esplet de secundaris de luxe, amb Clara Segura, Àlex Brendemühl i Oriol Pla al capdavant.

Hi ha alguns moments d’inseguretat en els intèrprets a l’hora de pronunciar les seves ratlles de diàleg, però això ajuda a la frescor de la pel·lícula: no s’ha anat a refredadores repeticions de filmació buscant-hi la declamació impecable.

Més crític soc amb el registre lingüístic i amb alguns anacronismes tant en la parla com en la tecnologia. Cal aplaudir que tota la pel·lícula és en català, sense caure en la fal·làcia del ‘realisme lingüístic’. Llàstima però que és en un català central força ‘catanyolitzat’, fins i tot en els episodis que transcorren fa anys (per exemple, de debò dèiem ‘embolicar’ en lloc de ‘liar’ aleshores?). I tecnològicament: voleu dir que quan la Mila era adolescent la cosa anava tant d’ordinadors portàtils i d’aplicacions sexuals com hi ha ara mateix (potser soc jo que vaig despistat cronològicament). No n’hi ha prou de parlar de Jordi Pujol i el Pacte del Majestic per marcar una època, els enginys també compten…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!