Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

8 de febrer de 2023
0 comentaris

“Girasoles silvestres”, de Jaime Rosales: fitxa i comentari

Girasoles silvestres. Director: Jaime Rosales. Guió: Bárbara Díez i Jaime Rosales. Repartiment: Anna Castillo (Julia), Oriol Pla (Oscar), Quim Àvila (Marcos), Lluís Marquès (Àlex), Bruno Morales (Nico, el fill), Adriana Medina (Rita, la filla), Manolo Soto (Roberto, el pare), Carolina Yuste (Maite, la germana). Vista el dia 08.02.2023, en VOE -amb algun diàleg en català-, per Movistar+ (Disponible també per Filmin €).

Sinopsi: La Julia, de 22 anys, és mare de dues criatures. Al llarg de tres episodis s’embolica o es retroba amb tres homes diferents, amb qui tindrà relacions també ben diferents. No pot evitar enamorar-se, però cerca la seva felicitat i la de la seva família.

Un altre apunt en aquest blog: Altres veus: “Girasoles silvestres”, de Jaime Rosales.

Comentari.

Aquesta pel·lícula és sobretot guió i interpretació. Un guió molt madur, carregat d’esplèndides i enormes el·lipsis temporals i espacials, que aprofundeix en les relacions de parella, en diferents tipus de masculinitat, en la fragilitat dels sentiments davant la gelosia, l’abominable sentit de possessió, la responsabilitat de ser pare, els compromisos -laborals, amb d’altres famílies…-, per acabar apostant benèvolament per l’amor. I interpretació, d’una gran Anna Castillo que, si bé topa primer amb un Oriol Pla intens -com sempre- fins al punt de menjar-se-la, acaba creixent amb el seu personatge, tot bellesa pregona i feminitat assumida, a mesura que va vivint els episodis amb els altres homes, correctament encarnats per Quim Àvila i Lluís Marquès.

Rodada a Barcelona, Melilla, Mataró i Banyoles, el lloc on viure no és important per a Julia, que es deleix per ser feliç. De fet, fruit de cada relació, hi ha un canvi de casa ostensible, cosa que tanmateix no la frenarà a l’hora de prendre decisions quan el problema amb la parella ja la supera. És el rebuig a la infelicitat i al patiment en la convivència.

La càmera de Jaime Rosales barqueja sovint entre els personatges, als quals de tant en tant reenquadra; però no es pot pas dir que la part visual sigui allò que més destacaria d’aquest film.

PS: Comentari lingüístic. Dos dels protagonistes diuen que quan eren adolescents feien campana del col·legi, quan tocava classe de català. Rosales i la seva coguionista deuen pensar que a Barcelona ja no es parla català i, en canvi, que a Mataró, sí. Aquí, per cert, ningú fa un “mantinc el català” ni el personatge catalanoparlant s’expressa en la nostra llengua quan esà sol al cotxe i lamenta la situació de la Julia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!