Agafada al vol
Som les paraules que diem
Estordit
Malgrat la calor, els atacs més o menys persistents de desídia i l’estat d’anestèsia a les hores centrals del dia, l’agost festiu té força avantatges. Anant pel món o sense moure’ns gaire dels nostres espais habituals ens sorprenen trobades d’amics, coneguts o saludats que agafen, si estem desvagats, una certa eufòria recíproca.
Perdre de vista els horaris, guardar el rellotge i cedir protagonisme a la improvisació té també un valor incalculable.
L’Ebre baixa amansit després de les promíscues pluges primaverals. Aquest estiu les algues incontrolades refrenen la força de l’aigua i coben contra l’interès general tota mena de plagues inconvenients: la carnívora mosca negra, els insectes muntants de vampir i les palometes pudentes com el peix podrit.
A la fresca de l’airet que arrossegava el riu anit, una coneguda amb qui ens havíem aturat a parlar un moment ens va treure de la bossa un paperet groc amb una paraula que acabava de descobrir: estordit. Se l’havia apuntat en sentir-la, per atrapar-la a la memòria.
La Montse és infermera. Desconec si col·lecciona paraules, però el seu entusiasme em va sorprendre. He de confessar que m’intriga saber si a cap altra comunitat humana es prodiga aquesta fal·lera perquè no es perdin les paraules; aquesta tradició per compilar vocabulari, editar diccionaris de tota índole i fer del lèxic un motiu de culte.
En fi, estordit era un mot desconegut per a mi també. Segons les aportacions dels integrants de la conversa, serveix per designar un alumne avantatjat. Abans de certificar el seu significat, aquest matí he fet una enquesta entre les meves amigues. La mestra diu que té alumnes molt avançats que no són gens estordits. De fet, totes tenien claríssim en quins casos concrets s’aplica aquest adjectiu: per referir-se a una persona viva, amb una llestesa poc freqüent.
El veredicte de l’Alcover Moll és inesperat:
ESTORDIT, -IDA adj.
1. Privat del seny, del bon ús de la raó per efecte d’un cop, d’admiració, de por, etc.; cast. aturdido. Estordits y desconcertats davant d’aquell desgovern crexent, els Pere Llarchs fugien de casa seva, Girbal Pere Llarch 251.
2. Eixerivit, llest, viu de potències (Penedès, Camp de Tarr., Tortosa); cast. listo, avispado. Es troba constatat aquest significat en Lacavalleria Gazoph.
Vet aquí que aquest mot esmunyedís és la cara i la creu de la mateixa moneda. En algunes contrades del nostre àmbit lingüístic és una qualificació indulgent i en d’altres és un elogi afalagador.
Arran de la novel·la que tinc entre mans, Els jugadors de whist, he fet una relació d’idees amb la teoria que té un dels personatges sobre els viatges concèntrics, de les visites als llocs més propers a les visites als llocs més distants.
El vocabulari personal també es distribueix en cercles concèntrics: el nucli de les paraules usuals; la segona anella de les paraules ocasionals; un tercer sector amb les paraules en desús i, finalment, el límit extern de les paraules fortuïtes que no entenem.
De moment, estordit ha modificat la seva trajectòria i faré que almenys orbiti al meu tercer sector. Tant de bo, les paraules que s’apaguen retornin a les nostres converses per aquesta estranya missió que alguns compartim…
Patufet, un noiet estordit. Il·lustració de Núria Güell.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!