Agafada al vol

Quantes activitats ens fan expandir els llavis per a dibuixar un somriure sense tindre públic al davant? En quin punt comencen les petites onades de goig que s’emmirallen en els ulls brillants? Què ens fa feliços un instant fugaç?

No sabré les vostres respostes ni vosaltres coneixereu les meues. No cal tampoc. Però fer-nos aquestes preguntes ens va bé. Busquem el benestar per instint. Esquivem el dolor, si podem. Per exemple, si heu passat a visitar-nos, és perquè sabeu que en aquest reducte minúscul de l’espai virtual celebrem les paraules amb solemnitat, les acomboiem perquè tinguen una mica més de corda, agraïm tindre-les a punt a la punta de la llengua. Aquí els vocables són motiu d’alegria. Avui, encara més: fa justament nou anys que hi vam publicar el primer apunt. Queda totalment demostrat, doncs, que col·leccionar paraules ens encanta. Aquesta és la que fa tres-centes quaranta-vuit.

Parlant de temes que ens agraden, trobo que un dels aspectes més interessants de la semàntica és l’estudi de la sinonímia. Per a què volem expressar de maneres diferents una mateixa idea? La pregunta és una mica enganyosa, en realitat. Els sinònims sovint no tenen un significat idèntic, sinó semblant i prou. Per tant, ens són útils per a descriure amb més precisió la realitat. De tota manera, també tenim un repertori bast de paraules bastant intercanviables entre si. Posats a celebrar la riquesa de la nostra llengua, hem anat a pescar diferents maneres de mostrar la nostra satisfacció davant d’un fet. I només al Diccionari de sinònims d’Albert Jané n’hem trobat una vintena: agradar, plaure, complaure, acontentar, satisfer, abellir, delectar, captivar, atreure, divertir, fascinar, encantar, encisar, seduir, delitar, enamorar, caure en gràcia, interessar, omplir, alegrar.

Òbviament, això ens proporciona un ventall molt ampli de possibilitats per a interpel·lar els nostres interlocutors en funció del que tinguem interès a comunicar-los. Ara bé, cal tindre present que no tothom està familiaritzat amb totes les opcions que recullen els diccionaris o que hem rebut per transmissió oral. Quan jo dic: “M’encisa aquest escrit!”, el meu destinatari pot pensar que el vull enlluernar. Però potser no. En tortosí, encisar és un verb d’estar per casa. Encara que el diccionari ens diga que significa “captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc.”, en el meu ànim no hi ha voluntat retòrica. Ara bé, si fascinem algú involuntàriament, tot això que ens trobem!

Certament, en alguns casos, els mots ens entren només per les pàgines dels llibres i aquest pot ser el cas d’encisar, que trobareu en el poema “Cançó d’un doble amor” de Josep Carner; musicat per Arnau Tordera.

L’amiga blanca m’ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

En fi, ens omple que la llengua sostinga tants moments de la nostra vida. Hem descobert, a més, que fer gestos per interès natural ens atansa just al lloc on comencen les petites onades de goig que ens alegren un dia qualsevol.

—

Fotografia de klara.kristina [Flickr]