Agafada al vol

Estic convençuda que hi ha mots que són territoris sense fronteres; prescindible, posem per cas. De què es pot prescindir. És impossible establir un consens sobre l’abast real d’aquest adjectiu. Roig, viu, sa, vigorós, feble… ofereixen una lectura més homogènia de la realitat. Però no sempre és així. En alguns casos especials, com en aquest, ens queda marge per al debat.

Agafo més paraules: agost, vacances i poble se m’imbrinquen. Fa uns dies que hem arribat a la casa dels iaios, que només ens saluden des de les fotografies de fa una pila d’anys. Hem dedicat temps a netejar a fons les estances, a endreçar objectes i a apropiar-nos d’un espai que ens acull provisionalment. Hi som de pas, com a la vida; però aquí en tenim una consciència nítida. Hi arribem un dia concret i, per endavant, sabem quan serà el comiat. Per això segurament ho vivim tot més intensament. Just el primer dia vam quedar per a sopar amb la colla, en un lloc que ens encanta: als afores, davall d’uns pins altíssims, coberts per la volta del cel fosquíssima. Érem set al voltant de la taula, compartint rondes de vi i de paraules. Llàstima de la pudor d’eixèrrit —digué un company. Ja la tens aquesta, Teresa? —hi va afegir. Els amics ho són perquè ens coneixen i jo en vaig prendre nota.

Trac el bisturí per a veure què podem extraure d’aquesta peça singular que no apareix als diccionaris generals. L’he localitzat al DCVB, que ens l’enllaça amb eixerri, que al seu torn és una variant de la forma estàndard xerri; única opció reconeguda pel DIEC2. Pel que fa al significat, estem parlant del fem de cabra o ovella. Pel que fa a la morfologia, eixèrrit representa un exemple d’epítesi —inserció d’un so en posició final absoluta de mot— de la mateixa manera que, en alguns dialectes, s’han usat vocables com ara col·lègit o prèmit. A més, la parauleta ve de lluny: és d’origen preromà, arribada a través del basc “zirri” o “txirri”, segons ens diu el GDLC. Total, la sorpresa d’aquesta joia no ens l’esperàvem després de tantes i tantes hores de conversa amb els nostres amics. Però vet aquí!

Per fi, m’agrada pensar que el meu goig és compartit, encara que sé que alguns dels que no llegiran mai aquest apunt pensarien que aquestes explicacions són foteses o que, del munt de possibilitats que hi ha d’aprofitar una llarga tarda d’estiu, quina bestiesa dedicar-la a informacions tan prescindibles. Als que heu arribat fins aquí, sigueu benvinguts al perímetre de la plaent inutilitat.

—

Fotografia de Scouse Smurf a Flickr