Agafada al vol

Som les paraules que diem

8 de maig de 2021
0 comentaris

Capada

Exagerem quan diem que la major part del que comuniquem ho transmetem amb el llenguatge no verbal. Proveu d’explicar una història sense ni una sola paraula! Però és cert que el cos ens fa d’aliat a l’hora d’expressar-nos: esvaeix malentesos, precisa significats.

Des de fa mesos alguns divendres tenim seminari d’un curs del CUSC. Som una trentena d’inscrits de tot l’àmbit lingüístic català i més enllà. S’hi senten tots els nostres accents. Si el curs no fos interessant, només per això ja tindria gràcia estar-nos connectats tota la tarda. Just abans de començar l’última sessió d’ahir, mentre anaven arribant els alumnes que faltaven, el ponent, Isidor Marí, i un alumne —tots dos mallorquins— s’explicaven una anècdota que podíem sentir els que ens estàvem esperant. Anava sobre algú que té un càrrec polític i que, en una conferència en què havien coincidit tots tres, “anava fent capades mentre l’Isidor desplegava recomanacions”.

Quan vaig sentir que el polític feia capades me’l vaig imaginar per una mil·lèsima de segon amb un pinzell a la mà. Però, no. No tenia cap sentit el significat que jo conec de capada en aquell context; coberta de pintura o d’un altre material. De seguida vaig entendre que es referien al moviment per a assentir; definit al DCVB com a “moviment del cap, especialment en sentit vertical, per expressar afirmació, reverència, amenaça, etc”. Capada, de fet, no apareix a cap més diccionari llevat del dialectal. Morfològicament és una forma anàloga a clatellada o punyada. Però els que no hi estan familiaritzats encara el podrien confondre amb la capada que es practica a alguns animals mascles; la castració. Sort del context que ens ajuda, que si no riuríem!

Un cop desfet el meu malentès instantani, em vaig plantejar com ho diem en tortosí i en estàndard. Se’m va acudir la forma capotejar. I com que ja va començar la sessió ho vaig deixar córrer. Avui m’he posat a remenar diccionaris i em trobo que a aquest verb el DIEC2 li atribueix exclusivament el significat de “moure el cap a un costat i a l’altre”. En canvi, el DCVB li atorga un sentit més ampli: “moure repetidament el cap”. Jo diria que el faig servir tant per a descriure el moviment d’aprovació (en vertical) com per al de reprovació (en horitzontal). No sé si els mallorquins fan capades de censura també. Aixequeu el dit si és que sí.

Siga com siga, m’adono que no tenim un vocabulari gaire precís per a descriure amb paraules el que comuniquem amb gestos. Potser això només ens cal quan volem relatar als nostres interlocutors detalls sobre les expressions no verbals. Si ho expliquem oralment, sempre podem imitar què feia de qui parlem. Ara bé, per escrit o quan ens comuniquem a banda i banda d’una pantalla en què no ens veiem les cares, la cosa es complica. Que difícil és subtitular la gestualitat amb mots, veritat?

Fotografia d’Ampersand72 a Flickr

Coratge
10.04.2016 | 10.37
Lluquet
06.06.2022 | 8.20
Justejar
15.05.2020 | 7.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.