Agafada al vol

Som les paraules que diem

7 de gener de 2022
0 comentaris

Entumir

Viure una situació o no viure-la et canvia la percepció que en tens. Te la pot canviar radicalment. Qui postula què cal fer per a educar bé els fills sense tindre’n s’adona del seu atreviment quan en té. I així amb tants altres temes. Ens pensem que ho sabem tot massa sovint. Som exigents experts atrevits quan no ens toca la responsabilitat tangible dels fets. I parlar surt debades.

Només fa un parell de dies em va passar pel cap que, després dels nou anys que fa que escric apunts amb un rerefons més o menys lingüístic en aquest blog, potser ja havia esgotat les possibilitats de dir-hi res més. Me’n desdic jo soleta. La llengua és l’interès que em mou a fer tantes accions quotidianes que, sense observar la realitat a través de la mirada lingüística, seria una altra persona. N’hi ha molts que som així, per sort. El context sociolingüístic en què hem viscut, en què vivim i en què ens tocarà viure ens arrossega a l’activisme lingüístic vital. I no ens cansarem de practicar-lo perquè nosaltres mateixos no ens permetrem mai aquest luxe.

De totes maneres, seguir la realitat a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials contribueix considerablement a l’esgotament. No acabem una polèmica que n’encetem una altra de nova. A banda dels posicionaments antagònics habituals (ultracorrectors i variacionistes; apocalíptics i positivistes; sexolingüistes i genericolingüistes), dins de la pròpia comunitat de parla anem generant contínuament nous fronts de discussió. Deu ser senyal d’alguna cosa; gosaria dir que no gaire útil per al nostre benestar com a parlants. La polèmica més recent se centra en l’article “El nostre idioma no té adversaris” de l’assessor d’empreses Xavier Roig, el qual no ha volgut publicar el diari Ara. Només tinc la intenció de posar èmfasi en una sola qüestió relacionada amb aquest escrit: concretament, sobre el que diu dels immigrants hispanoamericans. Em poso les mans al cap, per començar.

En set línies escasses, aquest observador mediàtic fa una anàlisi de les motivacions per a aprendre català d’un col·lectiu que estava constituït al gener de 2020 per més de 345.000 persones i que representa el 27,4% de la població nascuda a l’estranger de Catalunya, segons dades de l’IDESCAT. Per tant, és una reflexió molt genèrica i, de fet, molt atrevida. I segons la meua percepció, força errònia. I ho podria justificar des de la perspectiva d’una professora de català per a adults. A les aules del CPNL el 77,5% dels alumnes són d’origen estranger i la immensa majoria d’aquest grup tenen el castellà com a llengua inicial. Aquestes xifres contradiuen la imatge que ens ofereix l’article esmentat però conèixer les històries de vida particular de cadascuna d’aquestes persones encara la contradiuen més.

Certament, tenim moltes dificultats que minen contínuament la normalitat de la presència del català en l’espai social. Però a aquestes dificultats ens hi enfrontem els catalanoparlants de llengua inicial i també tots els nous parlants de la nostra llengua que intenten aprendre-la fins i tot contra les baixes expectatives que hi tenen dipositades alguns membres de la comunitat i, sobretot, a pesar de la norma de convergència al castellà que els priva d’oportunitats de fer-la servir realment. Així doncs, parem molta atenció amb els missatges “clars i desagradables” que ens suggereixen que fem circular perquè ens podrien petar als morros en no res.

En realitat, avui jo volia parlar del verb entumir però me n’he anat lluny. El tenia al calaix a punt per a explicar que els fets que ens toca viure de vegades ens entumeixen els sentits; com aquest confinament forçat que ja fa vuit dies que dura i que em torna els sentits insensibles de no veure ni tocar ni sentir el que passa a l’exterior. Probablement, no es pot evitar que siga així. Ara bé, el cor no se’ns hauria d’entumir mai.

Fotografia de jakub [Flickr]

 

Esgambi
14.11.2021 | 7.47
Amanós
18.01.2013 | 6.47
Espavordit
08.12.2015 | 8.44

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.