Planydre

No ens agrada el dolor. Ni sentir-lo en la pròpia pell ni veure’l en les vides dels altres. I no solament el dolor físic sinó qualsevol ferida invisible que traspua pels sentits. Les mirades tristes ens travessen sense dir res.

Octubre de 2019: se’n parlarà tant en els llibres que no s’han escrit encara! Es respira tristesa. Som a les portes d’episodis que ens feriran; aquests dies a altres indrets també ploren: en l’entorn d’Altsasu i a la regió de Rojava. Nosaltres tampoc no esperem res de bo. Però el nostre sofriment no commou a qualsevol; depèn. N’hi ha que s’hi rabegen. N’hi ha que el desitgen. I comprendre’n el perquè resulta demolidor.

Arreu i al llarg dels segles s’han repetit les mateixes pulsions: l’ànsia de llibertat, el desig d’equanimitat i l’anhel de justícia social han mogut, mouen i mouran les comunitats que es troben en situacions de greuge, d’inferioritat o que -simplement- aspiren a un futur millor. I la resposta és repetidament la mateixa en la immensa majoria dels casos: la burla, l’engany i la repressió. Només tenim una sortida: teixir xarxes de complicitat entre nosaltres; amb els que ens escolten ocasionalment i amb els que no ens coneixen però voldrien entendre’ns.

Aquesta setmana vaig fer servir el verb planydre prenent un cafè amb la meua companya de fatigues. De seguida li va cridar l’atenció perquè sap parlar bé francès i em va fer notar que en aquesta llengua es diu justament plaindre. En català estàndard i a gairebé totes bandes es diu plànyer, però encara deuen quedar vestigis aïllats de la curiosa forma que jo dic. Com la forma francesa, planydre  consisteix en el resultat d’una epèntesi consonàntica en la forma verbal llatina plangĕre . Quant als sentits que té, en destacarem dos: compadir algú (en règim transitiu: No la plany ningú!  ) i expressar el propi malcontentament (en règim pronominal: Es planyen de la seva mala sort ). És un verb útil en els temps que corren. Per si ens convé, també en tenim força sinònims: compadir-se, doldre’s, tenir compassió, commoure’s, compungir-se, complànyer, condoldre’s, compatir, apiadar-se¹.

Ara bé, amb compassió o sense, no callarem.

¹ Diccionari de sinònims, Albert Jané (IEC).

Fotografia de Saneej Kallingal a Unsplash

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *