Agafada al vol

Som les paraules que diem

15 de juny de 2013
0 comentaris

Credo

Els enterraments són cerimònies tristes, plenes de convencions i de rituals que s’han establert al llarg dels segles. Amb les normes socials, hem fet del comiat dels éssers estimats un moment memorable que permet contenir el dolor amb la formalitat. Que dóna a la solidaritat dels coneguts una transcendència especial perquè visibilitza la popularitat de qui se’n va i fa evident la xarxa social dels qui es queden.

Avui he assistit a l’enterrament d’un home gran. Una pèrdua més per a la comunitat de pocs centenars de veïns del meu poble ebrenc. Algú de qui en sabia l’arbre genealògic i de qui en coneixia la veu, que sabia on vivia i en què havia treballat, quins trossos de terra tenia i per quina causa havia mort, sense haver parlat amb ell mai de la vida.

L’església era pleníssima. Gent que ocupava tots els bancs, gent dreta als laterals, gent al fons de l’església i gent esperant a fora a la plaça. Els acompanyaments al poble poden arribar a ser multitudinaris, malgrat la demografia.

En un moment de la llarga cerimònia he tingut consciència que els meus compatriotes resaven el credo. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, credo és la forma llatina de ‘crec’, del verb cr?d?re ‘creure’, i és la substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum.

Tot i que fa segles que he deixat de recitar les oracions dels creients, sempre que vaig a una església, em ressonen al cap en silenci cada una de les paraules que havia après de memòria de petita i que havia repetit innombrables vegades al llarg d’una pila d’anys.

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,

Creador del cel i de la terra,

De totes les coses visibles i invisibles…

Una església és un lloc imponent. Tant se val la vàlua artística que tingui. És un espai dissenyat per propiciar el recolliment, la introspecció i l’espiritualitat. El catolicisme és anacrònic en molts aspectes, però no ha perdut la perícia en el rituals espirituals. La llum, la insonorització de l’espai, les olors, els càntics i aquest domini de la conducta col·lectiva gràcies a l’acció coral de posar-se dret i seure i tornar a aixecar-se i donar-se les mans, etc. provoca els efectes volguts: que la concurrència es relaxi i s’evadeixi del món exterior.

Potser per totes aquestes condicions, m’han vingut a la ment diverses reflexions. Que en les últimes quatre dècades, a la Diòcesi tortosina els feligresos han resat en català amb el guiatge molt sovint de mossens valencians que diuen coses com ara “jo mateixa”. Que hi ha aspectes de la tradició que estan tan fossilitzats que ningú els troba discriminatoris, com ara el fet de separar en bàndols diferents els familiars del difunt per sexes: els hòmens a un cantó i les dones a l’altre. Que tothom s’ha fet vellíssim; que les persones que eren grans quan jo era petita ara són ancians a un pas de la desaparició i que la gent més jove que jo també té arrugues a la cara. Que la lectura dels evangelis encara ens pot ajudar a entendre el món en què vivim: el missatge diví és atemporal.

Gràcies a la lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc, 7.38 i 8.3, mossèn ens ha fet reflexionar sobre el pecat i el perdó. Hem recordat Maria Magdalena rentant-li els peus a Jesucrist i el rebuig de Salomó perquè una dona tan pecadora gosés atansar-se al profeta. La lliçó era que com més grans són els pecats, més gran ha de ser el perdó i sempre serà més gran, per tant, l’agraïment. No he pogut evitar que, immediatament, em vingués al cap l’enrenou de Bankia i la commutació del deute d’alguns bancs a partits polítics concrets.

Segurament, la suggestió del moment m’ha fet caure en paral·lelismes poc afortunats, però quan es desboca la reflexió no saps mai on anirà a parar…

Muc
24.07.2015 | 7.30
Credo
15.06.2013 | 6.39
Xuruvia
27.03.2021 | 8.15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.