Ravalejar

Faig tard. Avui mateix he descobert un verb que fa gairebé deu anys que va començar a exhibir-se en públic. Res de nou, per tant. Quin interès pot suscitar parlar-ne, doncs?

De fet, escriure un blog és com parlar tot sol. A canvi, però, tens de vegades la certesa que gràcies a aquest espai tan discret, com tants i tants d’altres, es dibuixen cada dia més ponts tot al llarg del nostre domini lingüístic. I això és molt emocionant.

De bon matí he esmorzat al forn Mistral, un establiment de Barcelona que ofereix unes pastes boníssimes i que, per sort, encara no deu aparèixer a les guies turístiques.

Pel carrer dels Àngels avall he respirat de nou l’ambient que m’era tan familiar en un capítol anterior de la meva vida, quan entrava i sortia cada dia de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot el barri té ara un aire diferent. No és cap novetat, però cada vegada que hi torno em ve al cap la brutícia dels carrers i la marginalitat indissimulable dels residents d’aquells anys. Hi entristies fàcilment.

D’un temps ençà, els emblemàtics edificis històrics llueixen entremig d’uns espais volgudament cosmopolites. Els transeünts són joves, universitaris, exòtics. La Casa de la Caritat és veïna de la Facultat de Geografia i Història, del MACBA, de La Capella dels Àngels, de la Biblioteca de Catalunya…

No sé què se’n deu haver fet dels protagonistes d’aquelles escenes decadents d’altres temps. Potser encara hi són, en algun racó més remot. I, malgrat tot, nosaltres sentim que som en un lloc fantàstic. Per tot l’escenari sencer i per petits detalls.

Només me’n cal un, de detall, per mirar amb bons ulls aquest vell barri rejovenit: penjat en la paret mitgera d’un solar irregular que ha quedat isolat just al mig d’aquest espai tan glamurós he llegit avui tota la conjugació sencera d’un infinitiu inventat, ravalejar.

La neolosfera de la Universitat Pompeu Fabra ens en fa la biografia i ens corrobora que significa passejar pel Raval. Això sí, amb un matís embellidor.

Qui s’aturarà a memoritzar el present, el futur, el condicional i el passat d’aquest verb intransitiu? Qui el farà servir? Qui més se n’enamorarà?

Fotografia d’Alexander Johmann

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *