Unes participacions gens preferents

Hi ha dues coses què em semblen imprescindibles per superar l’actual situació de crisis econòmica i social. La primera és comprendre que no som tan rics com ens pensàvem, i per tant, no toca altre remei que apretar-nos el cinturó. Tots plegats. La segona és depurar responsabilitats. Perquè aquesta situació té responsables amb noms i cognoms.

Un exemple què crida al cel són les mal anomenades participacions preferents, on moltes persones hi van dipositar la seva confiança i els seus estalvis guanyats amb esforç. No fer-ho seria escandalós i alimentaria la idea què tot s’hi val, què tot plegat és una broma de mal gust on uns quants s’han aprofitat de la ignorància i la bona fe de la majoria amb total inpunitat. I aquesta idea és letal per la democràcia.

Continua llegint

Sóc gavatx!

Aquest és un post que potencialment interessarà a molt poca gent. De fet, els únics interessats reals són els que ténen com a cognom “Fullat” i segons l’IDESCAT -a casa nostra-, només el porten 18 persones de primer cognom i 24 de segon. I pensant-hi una estona ja els tinc localitzats a la immensa majoria.

Continua llegint

Tots som immigrants

Cada vegada fa més por parlar d’immigració. I fa pànic les teories conspiratives que apunten a una mà negra que ens envia els immigrants cap a casa nostra. D’acord, Catalunya representa el 15% de la població de l’estat i, en canvi, hi tenim el 24% dels immigrants totals i el 33% dels magrebins. I cal afrontar el debat sense manies. Sense pors. Perquè és evident que aquí no hi cap tothom i que tenim una cultura pròpia que cal respectar. Però anem a les teories conspiratives…

Continua llegint

Famílies

No fa massa temps semblava que el debat sobre les famílies era cosa de conservadors i gent de missa però avui, des de la pluralitat de plantejaments, la família és i ha estat al centre del debat social i sembla que la cosa va per llarg.

Continua llegint

Fa 100 anys que tinc 10.000 anys

Llegeixo avui al diari El Punt l’article “L’art rupestre català, cent anys oblidat” on s’explica que uns investigadors han editat un llibre sobre les pintures del Cogul. El llibre, “L’Art rupestre del Cogul”, l’acaba de publicar Pagès Editors i és obra d’Anna Alonso i Alexandre Grimal. La pintura rupestre llevantina, com la pedra seca o el món ibèric, són exemples d’art molt comú i escampat arreu del territori de casa nostra (milers!) però que en canvi de moment han quedat “exclosos” (amb honroses excepcions!) de les guies turístiques i les polítiques culturals de país. Una vergonya.