PICORANDAN

Encara hi ha brasa sota les cendres de la immigració dels seixanta que fa, de tan en tant, saltar alguna guspira removent pors i exaltant febleses. Però això no és res davant el foc, latent, de la nova immigració que amb una mica d’aire pot socarrimar al més pintat. I encara hi posem més llenya al foc si ens referim a la migració magrebina. Aquí les pors passen a ser ancestrals. Cegues i inconscients. Com les figues de moro.

Potser serà pels fruits punxosos. Potser per ser una planta estranya a casa nostra que relacionem amb climes secs i el desert . Però el fet és que aquest és el seu nom: figues de moro.

Al Magrib i al món musulmà, com aquí, és una planta estranya, diferent a allò conegut. Potser també pels fruits punxosos. I potser perquè com aquí, allò estrany i diferent per força ha de ser cosa dels altres, els estranys i diferents, van arribar a la mateixa conclusió però just al revés. Pels musulmans d’orient, els àrabs, la nostra figa de moro és per ells alnazri*, de Natzaret, i pels d’occident, el magrib amazight, tharumid*, de Roma.

És a dir, pels uns és musulmà (els cristians) i pels altres és cristià (els musulmans). De moro, de Roma, de Natzaret…. No. La realitat és que les figues de moro son el fruit d’una planta d’origen mexicà que no porta més de 400 anys entre nosaltres. Els uns i els altres. El que fa barrejar pors amb punxes!

Conclusió: si tens punxes, no tinguis pors.

* La ortografia no és del tot correcte, el significat sí.