Sí, a l’anexxió d’Euskadi
El cas de Navarra sembla que pot jugar un paper en el procés (suposant que encara hi hagi procés) de Pau al País Basc. I els espanyols ja estan posant el crit al cel. El PP amb manifestació neofatxa inclosa a Navarra. I el PSOE l’ai al cor i el no aclarir ben bé res. No tenen remei.
De fet, la disposició transitòria quarta de la sacra santa intergalàctica i única constitució espanyola ja ho preveu; a iniciativa del Parlament Foral de Navarra i ratificada en referèndum. A Navarra, és clar. Per tant, els redactors de la la seva intocable constitució ja sabien, i acceptaven, que aquest debat es es produiria més aviat que tard.
Els espanyols insisteixen en veure-ho com un xantatge d’ETA i no sé quantes trames conspiratives més. Però al meu entendre la unió entre Euskadi i Navarra beneficia als dos i reforça els lligams naturals, culturals i històrics que totes dues parts saben que comparteixen. És una unió que suma.
Perquè algú es creu que Biscaia deixarà de ser Biscaia i Guipúscoa deixar de ser Guipúscoa. No. Navarra tampoc deixarà de ser Navarra.
Des de lluny potser no s’acaba d’entendre. Però una Diputació Foral, no és una província. És molt més. En certes coses, com els impostos, és molt més que la nostra pobra autonomia de Catalunya. Les Diputacions Forals son una realitat política, històrica i pressupostària molt forta. I representen la continuïtat històrica de l’autogovern dels bascos.
Una última cosa. Estic segur que aquesta nova comunitat autònoma resultant de la unió d’Euskadi i Navarra tindria com a capital Iruña (la ciutat, la capital en basc), o el que és el mateix, Pamplona. Segur.