Crec que és important que parem atenció al que podríem anomenar maneres polítiques. Maneres en les que vull recollir aspectes com ara: quines són les nostres institucions; quins papers juguen; quins tractes ens oferim entre els representants polítics i els ciutadans; com participem o no uns i altres en les decisions, idees; on som els
No puc estar-me d’afegir un article que he llegit de Jordi Forniel: Filosofar en política. "(…) Actualment, la filosofia aplicada a la política no és ben vista bàsicament per dues raons. La primera és que per filosofar cal fer-se preguntes. Cal qüestionar els dogmes. Cal posar en dubte que el neoliberalisme sigui l?únic model econòmic
Un detall més per al debat polític. Crec que hem de tenir presents coses com aquestes. "Fa temps que el govern català és acusat de tenir escletxes, d?estar poc cohesionat. La crítica no la fa només CiU sinó que s?ha instal·lat en l?opinió pública. A mi em sembla que el problema més gran no és
Recullo una notícia del portal del filòsof Josep Maria Terricabras. "(…) La Comissió de la Dignitat s’ha adreçat a tots els partits catalans que li donen suport -i ho fa públic a tots els ciutadans- per tal de recordar-los que el procés de retorn dels documents catalans retinguts a Salamanca no s’ha completat ni de
Hem de vigilar els encaixistes i encaixonadors. Que entenc són aquells que volen encaixar-nos i/o encaixonar-nos. Jo començaria a vigilar en un dels punt bàsics de les relacions polítiques. La informació. I diria que una bona sortida és defensar el nostre pensar. La estratègia que he trobat fins ara més eficaç és la de tenir
Torno a llegir un Mail obert del 25 d’agost del 2005. Francesc Ferrer i Gironès ens explica amb paciència, entre d’altres coses, unes bestieses que es varen arribar a dir sobre drets, sobre dretes històrics; sobre els divins de la constitució espanyola. Com a exemple una declaració del candidat a la presidència de la Generalitat
Republicanisme o totalitarisme. Us recomano uns detalls que ens apunta el filòsof Ramon Alcoberro. Els trobo bons pel debat polític. I encertats, i molt més interessants per mirar les propostes, accions, idees, dels partits que no: 1) La poca claredat amb que aquestes perpètues campanyes ens permeten parlar de política. 2) El garbuix amb que
Llegeixo avui unes quantes notícies preocupants; i crec que haig de dir també que horribles pel que fa a la convivència i respecte a les persones, que voldria comentar. Anoto tres, amb la idea que ens és menester alguna decisió per tal d’aturar aquestes maneres i abusos de poder. Per una banda el Suprem espanyol
No vull que passin els dies i em deixi de comentar que diumenge vaig estar a Prats de Molló. Feien homenatge al president Francesc Macià; varen fer recordatori de la seva lluita contra el dictador Primo de Rivera, i una crida a actuar contra la submissió del present. Va haver més coses. Assenyalo una que
Voldria remarcar una diferència que hi ha entre: 1) Fer una acusació barroera. I 2) Fer una acusació de que una cosa es fa, es mira, s?utilitza, etc., de manera barroera. Fa temps persegueixo com explicar una sèrie de problemes que veig en el que vaig anomenar acusació barroera d?idealisme. Que bàsicament es dona quan
Em preocupa les conseqüències i situacions que són fruit d’una confusió que veig alguns polítics tenen en aquesta campanya d’una forma molt aguda.Per això i allò em sembla interessant assenyalar-la.Es tracta d’una confusió entre nueses. Hi ha qui vol confondre; alguns altres pot ser confonen, entre quatre formes de nuesa. 1) La nuesa amb què
Em pregunto si dintre la legislació dels constitucionalistes espanyols, els més rígids, podria rebre denuncia la mentida del cap d?estat. Si no en té, li ho hauríem de fer. La primera meva reclamació -en aquest cas del tipus històric i institucional- de respecte polític a Catalunya i Països catalans, és que l?actual rei d?Espanya vingui,
El dia 15 dedicàvem record a Lluís Companys. I m’adono que, si vull segur que puc trobar a internet una imatge ben mona del gos de Bush (No m’hi he posat, però vaig escoltar a una notícia fa temps que a aquell país tenen una mena de club de fans, i una web on expliquen
He acabat de llegir La paraula contra el mur de Víctor Alexandre.Convençuda fa temps que hi ha un "respecte" a Catalunya, però a una Catalunya sense veu, recomano aquesta lectura perquè ens posa davant alguns arguments que -tot i que no sé com- pretenen il·lustrar aquest (fals, totalment fals) respecte. Fals respecte que trobo tan
Aquesta cançó de Lluís Llach la escoltava quan era petita i vivia a Saragossa. Va ser aquesta una de les meves primeres incursions en la llengua catalana. D’aleshores assenyalo un record i una ombra que m’han anat acompanyant.El record és la estima, i el que entenia com a delicadesa en expressar junts dolor, preocupació, interès,