Penso que cal fer diferència entre serietat de la bona i altres serietats. De moment ni que fos per a no confondre’ns amb qui limita la serietat a un àmbit, o qui troba que la serietat és manca d’expressió, o qüestió de simple forma, o del color de la corbata, entre altres marejades vigents. Per
Deia que “El que espero és que s’acabin les rendes de mals: observadors, tècnics, ideòlegs, estadistes, narradors, contistes, historiadors, cronistes, periodistes, etc., i que guanyin la partida els que són rigorosos i tenen dignitat personal. (…)” És una distinció que hem de fer, diria, per anar bé. I dels casos que tinc a l’abast prenc
En diuen electoralisme, però és odi.12.12.2007, MIQUEL PAIROLÍ ……………………………. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2662917
Al paperet d’aquest jutge imaginat hi diu alguna cosa com ara: "Tu tria, i Has de triar! (la petita contenta, oh! Fabulós si puc decidir-ho jo, ho tinc clar!!) "Però (amb lletra molt petita, només detectada per prudència), però has de pensar que és possible que els haguem disfressat, I que el teu pare sigui
Quines semblances hi ha entre pèrdua de força i fluixesa de qui t’estava oprimint? Penso que és interessant contemplar-les, perquè d’aquesta manera es fa més difícil que ens confonguem. I, en un entorn de confusionisme estructural, de poders, i acceptat amb rialletes impotents, diria que pot anar molt bé. I que, si el cas és
Trobo una notícia al bloc d’en Jordi Carbonell: ICETA ENS PORTA ¿BONES NOVES?,DESPRÉS DE NADAL e-noticies.com PERÒ NO INDEPENDENTISTES Iceta creu que TV3 ha de “fabricar catalanistes” Més moderna que quina altra? “Zapatero té una idea més moderna d’Estat. No li fa por la idea que en un Estat es comparteixin identitats nacionals diferents,
Dos detalls importants que assenyala en Miquel Pairolí: En diuen electoralisme, però és odi 12.12.2007 | MIQUEL PAIROLÍ 1) "(…) D’entendre el que Montilla, Saura i Ridao volen dir, ja ho entenem, ja, però si l’electoralisme ha de causar aquests danys col·laterals potser que ens ho fem mirar, potser que ens preguntem a quina mena
Trobo una pàgina (Lèxic-Sintaxi) interessant en la que llegeixo un article que explica unes confusions entre "ajornar" i "posposar". La trobareu a l’enllaç d’una entrada a la xbs: Catalunya Catalana: Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infrastructures «Posposar» no és «ajornar» "(…)Ajornar vol dir deixar-ho per a
Quines diferències fonamentals hi ha entre una cosa decisiva i una cosa decidida? Em sembla interessant plantejar-nos aquesta pregunta, perquè a vegades entenem que un esdeveniment decisiu ha estat necessàriament decidit. I això no és sempre així. Com tampoc ho és que una cosa, pel fet que hagi estat decidida, esdevingui necessària i normalment decissiva.
notícia a vilaweb: Montilla assisteix a l’aniversari de la constitució espanyola a Madrid. Sobre aquest fet, em pregunto: Ens hem de creure que la celebració del nostre president de la festa (festes) a la constitució espanyola significa que ja tenim un govern espanyolitzat? Alguna cosa com ara aquesta idea he llegit aquest dies. El president
Republicanisme o totalitarisme. Us recomano uns detalls que ens apunta el filòsof Ramon Alcoberro. Els trobo bons pel debat polític. I encertats, i molt més interessants per mirar les propostes, accions, idees, dels partits que no: 1) La poca claredat amb que aquestes perpètues campanyes ens permeten parlar de política. 2) El garbuix amb que
Voldria remarcar una diferència que hi ha entre: 1) Fer una acusació barroera. I 2) Fer una acusació de que una cosa es fa, es mira, s?utilitza, etc., de manera barroera. Fa temps persegueixo com explicar una sèrie de problemes que veig en el que vaig anomenar acusació barroera d?idealisme. Que bàsicament es dona quan
Em preocupa les conseqüències i situacions que són fruit d’una confusió que veig alguns polítics tenen en aquesta campanya d’una forma molt aguda.Per això i allò em sembla interessant assenyalar-la.Es tracta d’una confusió entre nueses. Hi ha qui vol confondre; alguns altres pot ser confonen, entre quatre formes de nuesa. 1) La nuesa amb què