Torno a llegir un Mail obert del 25 d’agost del 2005. Francesc Ferrer i Gironès ens explica amb paciència, entre d’altres coses, unes bestieses que es varen arribar a dir sobre drets, sobre dretes històrics; sobre els divins de la constitució espanyola.
Com a exemple una declaració del candidat a la presidència de la Generalitat José Montilla. Que no anoto per retreure-li, ni per recordar-li (la deu tenir ben vigent); sinó per a tenir-ho present.
Escriu Ferrer i Gironès:
"(…) Primer. Sembla que hi ha una certa harmonia sobre els disbarats que molts han escrit o han dit. Per exemple:
? ‘Els drets històrics no s?adapten a la Catalunya moderna, a la nova Espanya…’ (Geli)
? ‘Apelar ahora a los derechos históricos medievales situa el nacionalismo en el espacio de la fantasía mítica’ (Puigverd)
? ‘Alguns posen en perill l?estatut ancorant-se en el segle XVIII’ (Álvaro Cuesta)
? ‘invocar los derechos históricos para ampliar o blindar
competencias, lejos de fortalecer el autogobierno de Cataluña, lo
debilita, y lejos de demostrar ambición, denota incompetencia y falta
de rigor’ (Montilla) ?????
? ‘en el camino de la búsqueda de la felicidad medieval’ (Mercader)
(…)"
Per tenir-ho pressent, i per lamentar l’èxit d’explicacions tan poc amables amb la nostra nació, història, present, i realitat. Montilla deu tenir molt clara l’ambició espanyola. Aquí es tracta de tenir clara l’ambició catalana. Us recomano la lectura. (clic)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!