No vull que passin els dies i em deixi de comentar que diumenge vaig estar a Prats de Molló. Feien homenatge al president Francesc Macià; varen fer recordatori de la seva lluita contra el dictador Primo de Rivera, i una crida a actuar contra la submissió del present.
Va haver més coses. Assenyalo una que em sembla important: Aquesta diada de record als Fets de Prats de Molló és un exemple de gent que treballa pel país. I en un altre sentit, un clar i malaurat cas de manca de visibilitat; un clar exemple dels èxits i necessitats que provoquen la negació, l’amagar, i la distorsió de fets sobre els que es pretén fer història.
Qüestions que em porten a preguntar-me sobre una cosa que observo. Acostumem a dir coses com ara que "la història la escriuen els vencedors", o "la història ens la podem inventar". Cap problema si ens referim a alguns historiadors, a algunes intencions; però no acceptable si es generalitza amb la idea d’afirmar que la història no val per res. Aquí el què fem és dir-ho per a acontentar-nos, calmar-nos, enganyar-nos, o coses així.
Però si de debò volem conèixer la història, el què ha passat. Si les coses que han passat no les volem com a peli creïble dels fets, sinó com a interessant perquè sí, i per comprendre bé el present, afegiria una recomanació a les d’aquest dia. Es tracta -com li comentava fa una dies a un amic- que ens proposem recordar tranquil·lament i a plaer.
Pot ser afegiria també que tinguem present que les mentides no es recorden; es poden repetir, però no es recorden. Si jo dic que recordo que avui he anat al cinema, però no he anat; estic mentint. Primer perquè és fals que hagi anat al cinema. I després perquè jo no puc recordar-ho perquè no hi he anat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!