11 d'octubre de 2006
Sense categoria
3 comentaris

I beg your pardon

El recent espectacle pirotècnic de la Falla Corea Nord ha posat dels nervis a més d’un, i amb raó. Afortunadament estem a l’altra punta del planeta, respecte dels coreans. A més, i a diferència de l’amigable col·lectiu "Recuperem Al-Andalús", no crec que ens tinguen en la llista de blancs immediats. Una cosa és haver fet fora els musulmans de la Península, i una altra, més perdonable, haver enviat uns pocs jesuïtes a l’Extrem Orient a proclamar la Bona Notícia (sense massa èxit, la veritat). Respirem alleujats, doncs.

Tot això de la guerra nuclear sona una miqueta passat de moda, en aquesta era d’avions suïcides, detonacions via SMS, i assassinats selectius. M’ha recordat aquell poema d’Espriu, graciosament musicat per Raimon, que fa vora trenta anys feia broma de les tensions bipolars ? un poema de distensió, si se’m permet. Segurament el coneixereu ? si no, feu clic en "llegir la resta de l’article", i se vos desplegarà al davant… Aquest serà, doncs, el primer exercici de copia-i-pega que faig en el bloc ? i en aquest gènere menor de l’escriptura, totes aquestes tecnificacions del plagi no només estan permeses, sinó fins i tot recomanades…


I BEG YOUR PARDON

(Meditació, amb alguns rodolins,
entorn de la teoria
atòmica,
tal com ve al·ludida als periòdics.)

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d’Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol,
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns transtorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

Salvador Espriu (1913-1985)
  1. 1) Qui va fer fora als moriscs va ser el Consejo de Castilla a través del Reino de España, per que els interessava a Madrid.

    2) Hi ha infinitat de mots penínsulars que es van arabitzar o adaptar a l’àrab en l’època mussulmana, que per això no vol dir que sigen de procedència arab com n’hi ha molts que es van castellanitzar en època franquista com per eixemple Gerona i Lèrida. I Al-andalús va ser un de tants readaptat a les formes pròpies del àrab.

  2. COMPANY BLOCAIRE, COM ÉS QUE LES ENTRADES DEL TEU BLOC ESTAN TOTES ENGANXADES AL MARC  ESQUERRE DEL MEU MONITOR? RECLAMA A VILAWEB!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!