5 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

La condició humana (I)

Torne de les meues merescudes vacances, i em trobe un company fent molt mala cara, com si no hagués dormit en tota la Fira i Festes. Amb la nostra cordialitat habitual, li dic: ?Te n?has passat bufant-te en les Nits Golfes!?. I ell em respon amb un somriure resignat, però encara còmplice.

Doncs no. No era això. Immediatament després me n?he assabentat (per un altre company) de la mort de son pare, encara molt recent. Vergonya indescriptible. De manera que en comptes d?inaugurar aquest bloc brillantment, fent sonar la fanfàrria, amb alguna solemne declaració de principis (en tenia tantes pensades, que no em decidia…), he preferit quedar-me en l?anècdota. Perquè no hi ha forma més clara de mostrar com som d?humans, d?imperfectes, que senzillament cagar-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!