Hui m?he trobat un embús a l’entrada de Gandia, conduint del poble cap a la feina. Cansat de la Cope, dels audiollibres, i de totes eixes coses que no ajuden massa a començar el dia de bon humor, escolte un CD (comprat, original!) de la primera simfonia de Mahler ? i xiule, cosa impensable amb alguna de les seues últimes obres. (A grans trets, i amb el permís dels entesos, si en pintura el canvi de segle significa deixar d’entendre els quadres, en música vol dir deixar de xiular…).
I mentre seguisc la tonada, i pense que hauria de tornar als meus bons hàbits musicals (i per què no, aprofitar per a compartir-los ací), me n?adone que la paralització del tràfic ve provocada per la dansa feixuga de dos tràilers, que avancen i retrocedeixen enmig de la carretera, al compàs delicadíssim del que sona com si fos el trio d’un Scherzo. (La Wikipèdia, sempre útil, m’ajuda ara a filar més prim: el segon moviment de la simfonia és un Ländler, una variant nacional de la mateixa família de balls estilitzats).
El geni que va col·locar l’estreta entrada de camions d’eixa multinacional de la fusta just enfront d’una gasolinera, en una cruïlla topològicament impossible, potser fóra un complet irresponsable. Però pel que fa a la coreografia, que és una manifestació sublimada de la logística, no podem negar-li que estava inspirat…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
com has d’escriure…….
Felicitats per l’apunt. És magnífic, distret i discret.
Una cordial salutació.
O un by-pass a Gandia de república bananera tercemundiste, que per ells no el voldiren ni el Rodríguez Ibarra ni el Pepe Bono.