Eureka!

Ens fa pànic pensar que amb la mort s’acabi tot. Per això mitologies i religions s’esforcen en convertir-la simplement en un punt i a part. El trànsit cap una altra cosa. I la mitologia grega ens regalà una de les imatges més potents d’aquest trànsit: la del vell Caront, el barquer que recull els morts i se’ls endu a l’altra riba del riu Aqueront. El riu de la pena.

La imatge de la mort com una pèrdua gradual al llarg d’un viatge és alhora potent i poètica. Tant, que no ens podem estranyar de trobar-la adaptada de moltes maneres. Com també ho és la imatge d’un barquer que solca les aigües buscant un passatger per endur-se’l en contra de la seva voluntat. Una imatge terrible, que Berlanga va saber emfatitzar fent que la mort interrompís la lluna de mel del passatger que ha d’embarcar. Va cuidar tots els detalls, fins i tot la música, i el resultat té tant de còmic com d’angoixós. Si heu vist la pel·lícula, segurament recordareu l’escena.