Eureka!

En els tres casos hem de tenir present que -per tal de fugir de les limitacions derivades de la unanimitat que exigeixen els seus tractats- fa temps que la Unió Europea impulsa espais específics que no s’ajusten a les seves pròpies fronteres. Els casos més coneguts són els de la moneda única i la lliure circulació de persones, dels que ni tots els seus membres en formen part ni exclouen estats de fora de la UE. Noruega, per exemple, forma part de l’espai Schengen al que Irlanda no s’hi ha adherit; i, per la seva banda, Andorra ha adoptat l’euro mentre a Suècia la moneda oficial continua essent la corona.

Aquest –el d’espais que no s’ajusten a les seves fronteres polítiques- és el cas tant dels espais de recerca com d’universitats i d’innovació impulsats per la UE.

Recerca
Tots els membres de l’Espai Europeu de Recerca participen en igualtat de condicions a les convocatòries dels programes marc amb què la Comissió Europea finança l’R+D. Actualment 41 estats formen part d’aquest espai, i justament dos de fora de la UE (Suïssa i Israel) encapçalen la classificació de concessions en relació a la població del seu programa més selectiu (Idees).

Una Catalunya independent a fora de la UE podria accedir als seus programes de finançament d’R+D, en les mateixes condicions que ara, en qualitat de membre associat.

Universitats
Una cosa similar passa a l’educació terciària amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (“espai Bolonya”). Ser membre de la UE no és cap requisit per formar-ne part, i s’hi han adherit quaranta-cinc països, que van de Rússia al Vaticà.

Addicionalment, una Catalunya independent podria adaptar les seves titulacions al model 3+2 (graus de 3 anys i postgraus de 2) que és el que han adoptat gairebé tots els estats europeus. Recordem que aquesta va ser l’aposta de la Generalitat però el Govern central va imposar a tot l’Estat el model 4+1 (graus de 4 anys i postgraus de 1) perquè s’ajusta millor al dels països llatinoamericans. Una decisió que dificulta la mobilitat intraeuropea.

Innovació
Pel que fa a la innovació, la UE ha impulsat un espai europeu de patents que facilita, agilita i abarateix l’enregistrament de patents a tot el seu territori. Tots els membres de la UE, tret d’Espanya i d’Itàlia, s’hi van adherir; en ambdós casos per motius lingüístics. Especialment dolós és el cas d’Espanya, que tot i que només genera el 2,5% de patents de la UE (el 40% dels quals a Catalunya) va bloquejar durant anys qualsevol decisió que no inclogués el castellà com idioma oficial. Fins que, al març del 2011, el Consell de Competitivitat va tirar pel dret amb la creació d’un espai europeu de patents amb tres idiomes oficials (anglès, alemany i francès) al que els estats s’hi adhereixen a títol individual. Recentment, el govern italià ha decidit adherir-se a aquest espai, de manera que Espanya és l’únic estat de la UE que no en forma part.

Una Catalunya independent podria adherir-se a l’espai comunitari de patents (COMPAT), del que actualment n’està exclosa.

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 17/11/2012)