Què carai està passant? En Take mira endavant i hi veu milions i milions de tota mena de partícules, àtoms, electrons i fotons, anant en la mateixa direcció que ell. Després mira enrera i veu que el segueixen milions i milions d’altres partícules, i cada vegada n’hi ha més que s’hi afegeixen… Absolutament desorientat, mira encara més enrera i veu, allà baix, la seva supernova. I aleshores ho entén tot, somriu, i exclama satisfet:
Així que era això… per fi he sortit de l’estrella!
Quin espectacle! Milions de partícules surten de l’estrella en totes direccions, com anessin a colonitzar tot l’espai… o com si els fessin fora perquè s’ha acabat la festa. En Take ha començat el seu viatge. Cada cop s’allunya més de la supernova, i de tant en tant avança algun àtom o algun electró que no és tan ràpid com ell.
Ara tindrà l’oportunitat de conèixer els racons de l’Univers i de descobrir els seus misteris. Fa el un recompte de tots els que, com ell, han sortit de la supernova. Quan l’acaba veu que, encara que hi ha moltíssims àtoms i electrons, la majoria dels que surten són fotons com ell. Aleshores es fixa en l’energia que tenen, que és l’única manera que tenim per classificar-los, i veu que dels que n’hi ha més són justament dels de més energia: rajos gamma, com ell! No n’hi ha gaires que tinguin poca energia… sembla que tothom hagi sortit de la supernova amb les piles ben carregades!
I ara que sé quina mena de fotons han sortit de la supernova, què faig? -es pregunta en Take…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!