El pols de la llengua als Països Catalans

Aquesta setmana han estat al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya dos representats de la Universitat Indígena Boliviana Aimara “Tupak Katari“, en una visita organitzada per l’Agència Catalana de Cooperació. En concret ens han visitat Benecio Quispe, sociòleg, Vice-ministre d’Aigua Potable i Sanejament Bàsic, i coordinador de totes les UNIBOL (aimara, quítxua i guaraní) i Benigno Callizaya, director de l’IICLA i llicenciat en ciències de l’educació.

Aquests dos representats de la Universitat Indígena Boliviana estaven interessats a conèixer la feina que Catalunya ha fet per normalitzar el català. Per això han visitat el TERMCAT i han pogut comprovar com es creen, per procediments diversos, els mots que una llengua necessita per adaptar-se a les noves exigències d’expressió de conceptes, d’idees que una societat moderna requereix; han visitat centres educatius del país, tant universitaris com de cicle superior de formació professional; i han visitat el Departament d’Ensenyament perquè els expliquem el procés de catalanització que s’ha fet del nostre sistema educatiu des dels anys 80 del segle passat.

Paral·lelament, però, també hem après nosaltres. Ens han explicat la marginació sistemàtica que la població indígena ha sofert a Bolívia, on, a més del menyspreu per les llengües que no eren l’espanyol, s’hi ha de sumar el racisme envers els pobles originaris. Hem sabut que els tímids intents de fer formació en llengua i visió aimares a Warisata els anys 30 del segle passat van ser destruïts pels hisendats i pel govern de l’època. Ens han explicat com amb la “Revolució” de 1952 s’estableix una educació per a tothom monocultural i castellanitzadora, amb una filosofia occidental, amb la qual es va sotmetre la població indígena a un procés d’aculturació.

Per això, ens continuaven explicant que el nou president de Bolívia, Evo Morales Ayma, el primer president indígena del país, ha volgut crear universitats indígenes per atendre les demandes dels sectors originaris del país que no han tingut oportunitat de formar-se i com un pilar fonamental de la política de descolonització (el mot és seu i és prou contundent per entendre la filosofia que els empeny a dur a terme aquest projecte) i d’enfortiment de la identitat cultural (per això la importància d’intentar vehicular, malgrat les dificultats, en idioma aimara el màxim de continguts d’aquesta universitat). En aquesta línia aposten per una educació de naturalesa productiva, comunitària i també intracultural i intercultural: inicialment han començat per estudis d’agronomia altiplànica, indústria d’aliments, indústria tèxtil, i veterinària i zootècnia.

Per accedir-hi, els estudiants han de tenir el títol de batxiller i un coneixement satisfactori de la llengua aimara. De fet, l’ingrés està regulat mitjançant un curs preparatori i les respectives proves d’admissió als batxillers, la característica del qual és la d’aprofundir els coneixements de lectura i comprensió de la llengua aimara i enfortir els coneixements tecnicooperatius de les carreres.

Realment es troben davant d’un repte formidable per a uns pobles esquarterats per uns estats fruit d’un procés descolonitzador dut a terme realment pels “fills” dels colonitzadors (és a dir, els criolls), que ara veuen, per primera vegada en cinc segles, com la població indígena vol sortir d’una situació històrica de marginalitat, en un moment en què les circumstàncies han permès un president indígena (no són gratuïts els moviments “autonomistes” de certes regions “blanques”). Malgrat tot, no em deixa de sorprendre una cosa: el seu marc referencial sempre és Bolívia i mai el conjunt del poble aimara, repartit entre aquest estat però també al Perú i a Xile. Però, segurament, estic aplicant conceptes meus, de concepció de la meva pròpia realitat, difícilment aplicables a la realitat americana on el nacionalisme dels estats és realment impressionant vist des de la nostra òptica fins i tot en persones que malden per conservar la seva identitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!