El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

Quan el català també es parlava als Estats Units d’Amèrica

Menorca passat Florida-2.png

L’herència menorquina és present als carrers de Sant Agustí

En l’època en què Menorca era una colònia britànica, en concret el 1768, un miler de menorquins van embarcar, conjuntament amb mig miler més de grecs i d’italians (amb alguns occitans i corsos-grecs inclosos), en els vaixells del metge i empresari escocès Andrew Turnbull en direcció a Amèrica, en concret a la Florida, a les plantacions de Nova Smyrna. La Florida era també en aquells moments un colònia britànica, ja que els espanyols la havien hagut de cedir a Anglaterra el 1763 i la majoria de la població hispana se n’havia anat a altres colònies espanyoles.

A causa d’unes condicions de treball que es podien considerar d’esclavatge, nou anys després (i després d’haver mort més de 950 colons) aquells menorquins i els altres contingents de pobles mediterranis fugiren cap a Sant Agustí (l’antiga ciutat de San Agustín, fundada pels espanyols, que actualment és coneix amb el nom anglès de St. Augustine), on el 1786 eren el 71,93% de la població blanca (el grup catalanoparlant predominava clarament).

Florida va tornar a mans espanyoles el 1783. Espanya, però, se la va vendre als Estats Units el 1821 per cinc milions e dòlars d’aleshores. Des d’aquell moment, els menorquins catalanoparlants (de nom Coll, Pons, Roger, Villalonga, Vila, Llopis, Prat, Carreras, Salort, Camps, Andreu, Frau, Pau…) que s’hi havien establert passarien a ser ciutadans nord-americans (el 1845 la Florida esdevingué un Estat de la Unió).

Menorca passat Florida

Situació de Saint Augustine dins l’Estat de la Florida

 

En els quaranta anys de dominació espanyola, el castellà (o espanyol) s’imposà a la ciutat com a llengua oficial, mentre que el català continuava sent la llengua de bona part de la població (hi ha documentada la presència de capellans irlandesos formats a Espanya que no entenien la llengua de la gent de Sant Agustí). Comença, però, un procés de castellanització del català de la ciutat. Amb la incorporació als Estats Units el català i l’espanyol seran substituïts per l’anglès (malgrat tot, el 1856 encara hi ha algun parlant monolingüe català). Tot i que la nostra llengua va desaparèixer segurament a la segona meitat del segle XIX, el català d’aquells menorquins es va anar fossilitzant en l’anglès de la zona, on fins al segle XX eren vius expressions i mots d’origen català.

Ara la història d’aquells catalanoparlants és recordada pels seus descendents (se’n calcula uns 30.000), amb actes d’agermanament amb Menorca i fent anualment una festa que recorda l’herència menorquina.

 

Més informació: http://www.vilaweb.cat/noticia/2912411/20080627/noticia.html

RASICO, Philip. Els menorquins de la Florida: història, llengua i cultura. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987.

RASICO, Philip. El llibre d’or dels menorquins de la Florida. Menorca: Institut menorquí d’Estudis, 1988.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.