El pols de la llengua als Països Catalans

Per raons professionals i per raons familiars, he estat en aquestes dues setmanes darreres dos pics a Mallorca, i, certament, fa la sensació que, malgrat el que pensin molts principatins, alguna cosa va canviant a les Illes i va canviant a favor de la llengua catalana i a favor de la identitat conjunta de les diverses regions que compartim llengua  i cultura (cosa la qual penso que no puc dir del Principat de Catalunya, on la idea de Països Catalans és a l’agenda –i en el cap– de molt poca gent.

En aquest apunt, voldria destacar alguns fets que considero altament positius i que penso que caldria fer conèixer a la resta de la comunitat lingüística, especialment al Principat de Catalunya.

Des del punt de vista institucional voldria destacar quatre informacions que em semblen molt rellevants sociolingüísticament parlant.

D’entrada, i si voleu és anecdòtic, o no, el Govern balear ha decidit en aquesta legislatura adoptar la fórmula cat per a algunes de les seves adreces institucionals: per exemple, podem trobar l’adreça de la pàgina web  www.illesbalears.cat, que remet directament a la web del Govern Balear.

L’estreta col·laboració, en matèria d’ensenyament en i de la llengua, amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, que ha dut a publicar, amb els logos de les dues institucions, un material per ensenyar la llengua catalana a l’alumnat nouvingut (el material Vincles). A partir d’una material fet originàriament al Principat, se n’ha fet l’adaptació (canviant quatre mots, quatre formes verbals i un parell d’Il·lustracions, per tal d’adequar-lo a la realitat lingüística i de referents) per a les Illes. D’això. se’n diu, senzillament, saber-se aprofitar, en un sentit positiu, de la feina dels altres (de la mateixa manera que, des del Principat, s’han de saber aprofitar els magnífics materials d’immersió lingüística que es fan des del Govern Balear). Per a mi, és tot un símbol de normalitat, si em permeteu el terme, nacional.

 
Malgrat altres polèmiques que ja hem comentat en altres apunts, no es pot negar, ni s’ha de negar, la progressiva catalanització d’IB3, després d’anys de desídia, a l’estil de Canal9, del Govern del PP. Però és més, a part de ser una televisió íntegrament en català (tan íntegrament com ho pot ser TV3, és a dir, amb alguns matisos) es poden veure pel·lícules doblades en català central –una manera com una altra de rendibilitzar la feina–. Per la meva manera d’entendre el país i les diverses formes de l’estàndard català,jo apostaria pel fet que a Catalunya-Principat es poguessin veure pel·lícules doblades per estudis de doblatge mallorquins…

Patrocinat pel Govern de les Illes Balears, el Diari de Balears (www.dbalears.cat), el diari en llengua catalana de Mallorca, acaba de publicar i de distribuir gratuïtament entre els seus lectors cinc minidiccionari bilingües català-búlgar, català-romanès, català-wòlof, català-xinès mandarí i català-àrab (estàndard i darija). I, si em permeteu, en voldria destacar el títol de la propaganda: “Un petit diccionari per a una gran llengua”!

Pel que fa a la societat civil, hi ha dos fets que paga la pena destacar.

D’una banda, el dia 29 de desembre, l’Obra Cultura Balear (www.ocb.cat) organitzà, en un teatre Principal de Palma ple de gom a gom, l’obra Protocol Estendard, que dirigida pel polifacètic Francesc Ribera (Titot) –quina raó tenia l’amic Miquel Pujadó en un article a Serra d’Or quan deia que figures com la de Titot si no les tinguéssim ens l’hauríem d’inventar– narrava els set-cents anys d’història de la Mallorca catalana. L’acció s’explicava en temps diferents, que, per a l’espectador, transcorrien simultàniament: la visió de la conquesta per part dels cristians –en veu del nostre cronista Bernat Desclot– i per part dels musulmans (la versió de l’almohade valencià Ibn Amira, reproduïda al manuscrit Tarij Mayurqa, publicada recentment en català); l’assaig per part d’un grup de músics (Pep Antoni Rubio i Miquela Lladó, dos referents de la música en català a Mallorca, i dels tamborers germans Martorell, que havien estats “expulsats” de la Festa de l’Estandard de l’Ajuntament de Palma) i de nins del poema de la Colcada; i la preparació d’una nova Festa de l’Estendard el primer any d’una Mallorca ja lliure en el marc d’uns Països Catalans independents. Tot plegat amanit (trempat com dirien a Mallorca) amb el rock de Dept (impagable els acords finals de la Balanguera a ritme rocker!) o del valencià Feliu Ventura, entre d’altres. Una festa magnífica, amb un públic de totes les edats lliurat a l’espectacle: la imatge del rei Joan Carles I penjat cap per avall repetint allò que “la nuestra nunca fue lengua de imposición”, la imatge d’un genet, Jaume I, amb un cavall blanc a l’escenari amb una bandera de més de dos metres, o la frase d’Ibn Amira, que li recorda al cronista català que sí, que varen ser molt valents i molts forts derrotant-los a ells, però que havien estat incapaços de deslliurar-se durant segles de jou borbó varen ser alguns dels moments més impactants d’una obra coral, amb multitud de llenguatges i que volia ser una revisió, sense concessions, a la nostra història passada, present i, tant de bo, futura.

El dia 30 s’ha fet la ja tradicional manifestació independentista que, sota el lema Espanya i França són crisi, decidim Països Catalans, s’ha celebrat al Passeig del Born de Palma. Res a veure amb aquelles manifestacions que vam començar fa ara poc més de vint anys “quatre” nois –i noies– mallorquins que encartellaven, fins a l’extenuació poble per poble, –encara no sabíem que era tot això d’internet– amb la col·laboració d’un “parell” de principatins que anaven a passar el Nadal a casa de la família, i amb el suport el dia de la manifestació d’alguns principatins i d’alguns valencians. Ara els manifestants es compten per milers i els pocs incidents que hi ha, per part de quatre (i no és metafòric) espanyolistes recalcitrants, no deixen de ser una anècdota sense cap mena d’importància. L’important, en canvi, és la presència, en el marc de la Plataforma 31-D, de gent de totes les edats, de la societat civil compromesa amb la llengua i de totes les forces polítiques que creuen que en el marc territorial dels Països Catalans: PSM-Entesa Nacionalista, ERC, Esquerra Independentista de Mallorca (formada per Endavant, Maulets, Gent Activa i SEPC.

La cirereta del pastís la va posar el concert de cloenda, on, després d’un silenci de més de quatre anys i per commemorar els vint anys de la creació del grup, va tornar a reaparèixer, encara que sigui d’una forma provisional (fins a la Patum de l’any vinent) el grup Brams, amb un efòric Titot, que sap encomanar com ningú l’esparança que algun dia aquest país serà normal. Un país que tenim la sort, com ell mateix va dir, d’anar construint.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!