El pols de la llengua als Països Catalans

Amb motiu del Gran Premi de Montecarlo, pot ser interessant de fer una mirada diferent d’aquest microestat, mig d’opereta, en el qual la llengua pròpia i històrica no és el francès, ni tan sols l’occità, sinó una variant lígur de l’italià: el "munegascu".

El monegasc, tot i que es trobi envoltat del territori històric del provençal (una de les variants de l?occità), el cert és que és una variant lígur (genovesa), amb forta influència, això sí, del provençal, que en la seva variant niçarda es parlava, segons sembla, en alguns barris de Mònaco. Els estudis de Raymond Arveiller (els podeu trobar en part en aquesta  web  bilingüe  http://www.geocities.com/ziardua/arveiller/arveiller.html -en francès i en monegasc) són les obres de referència per trobar més informació sobre el tema.

La raó per la qual es parla lígur és que a l?edat mitjana Mònec (aquest era el nom en català medieval) fou repoblada pels genovesos: el segle XIII els primers senyors de la ?Roca? foren la família genovesa dels Ghibellini; al final d?aquest mateix segle els Grimaldi, també genovesos, l?adquiriren.

A la Constitució de 1962, però, es diu literalment que ?la langue française est la langue officielle de l?État?. En el context actual, (30.000 ciudatans: 17.000 francesos, 5.000 monegascos, 5.000 italians, 4000 britànics…) no ens pot estranyar que el monegasc es trobi en una situació límit. De fet, el lígur de Mònaco ja no és la llengua familiar de ningú. No obstant això, des de 1976, i per tal d?evitar-ne l?extinció total, s?ensenya a les escoles de primària i de secundària, i optativament al batxillerat. És present en algunes plaques de carrer com la que trobeu en aquesta fotografia. A la pàgina oficial del Principat (http://www.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/Home), s’hi pot llegir: "Le français est la langue officielle, mais l?italien et l?anglais sont aussi communément compris et parlés. La langue monégasque est utilisée par les "anciens" et enseignée aux plus jeunes dans les écoles de la Principauté".

Himme monegasc: 

   Despoei tugiù sciü d’u nostru paise
   Se ride au ventu, u meme pavayùn
   Despoei tugiù a curù russa e gianca
   E stà l’emblema, d’a nostra libertà
   Grandi e i piciui, l’an sempre respetà

[Des de sempre, sobre el nostre país / oneja al vent la mateixa bandera. / Des de sempre, els colors vermell i blanc / constitueixen el símbol de la nostra llibertat. / Grans i petits l’han respectat sempre]Despoei tugiù sciü d’u nostru paise
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!