El pols de la llengua als Països Catalans

Llengua catalana

Com dèiem a l’entrada, el posicionament del SI és clar des del principi. “el català és la llengua pròpia del país. I, com a tal, serà l’única llengua oficial de la nació”. En aquest sentit, SI és el partit que més clarament opta per aquesta opció.

Afirmen, a més, que “el procés de creació de l’Estat català tindrà en compte la realitat sociolingüística del país i vetllarà perquè no sigui utilitzada com un factor de conflicte social, ni de discriminació personal, per a dificultar la viabilitat del procés d’independència”. Tot i que segurament es refereix a la instrumentalització de la llengua per part d’alguns grups polítics, el cert és que no acabem d’entendre què es vol dir exactament quan s’afirma “ni de discriminació personal” (es refereixen als catalanoparlants quan van, per exemple, a un judici, als castellanoparlants, als parlants d’altres llengües?).

També és força contundent quan s’afirma que, abans no s’aconsegueixi la independència, “el nostre Govern no pot inhibir-se de la responsabilitat de defensar la llengua davant les constants agressions que rep per part de l’Estat espanyol, abandonant el treball per la defensa i reivindicació de la nostra llengua a mans d’entitats privades, moltes de les quals han de fer mans i mànigues per a cobrir les seves despeses i mantenir la seva vital activitat”.

En concret ens proposen:

La creació d’una oficina que reculli les agressions al patrimoni lingüístic català i amb capacitat de vehicular denúncies (també a nivell internacional).

Vetllar per l’aplicació real de tota la legislació lingüística favorable al català (en aquest sentit, es proposa la creació d’un organisme únic que depengui de Política Lingüística i que no estigui repartida entre els diferents departaments de la Generalitat).

La represa d’una veritable llei d’etiquetatge en català i la millora de la llei del cinema.

La promoció d’iniciatives públiques que difonguin i legitimin conductes i hàbits lingüístics “positius” per al català en tots els àmbits de la vida social.

Garantir que els Premis Nacionals de Cultura, en l’àmbit de les expressions culturals textuals) siguin per a creadors que utilitzin la llengua catalana (és una clara referència a la polèmica que, recentment, va engegar Carles Duarte).

Vetllar perquè les subvencions a productes culturals siguin per a productes que tinguin la llengua catalana en la seva base (tot i que es pugui complementar amb l’adaptació a altres llengües).

Pel que àmbits sectorials, el paper del català també queda molt clar:

“Foment de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. Incorporar el català com a requisit per a poder exercir la carrera judicial a Catalunya, i com la llengua vehicular dels procediments judicials.”

“El català, com a única llengua oficial de l’Estat català, serà la llengua de comunicació entre l’Administració i el ciutadà. No obstant això, especifiquen que “per facilitar l’accés de tota la ciutadania i evitar possibles casos de discriminació per raó de llengua, tot complint la Carta Europea de les Llengües i la Carta Europea dels Drets Humans (suposem que es refereixen a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat), s’habilitarà un règim normatiu que reguli i permeti la possibilitat de relació entre ciutadà i Administració amb altres llengües diferents a l’oficial”.

Promouran “la digitalització d’obres amb textualitat catalana” i facilitaran “la creació de plataformes de distribució de continguts digital, de manera que les empreses culturals catalans puguin gaudir de facilitats per accedir als mercats digitals”.

Proposen revisar “el projecte del Teatre Nacional de Catalunya perquè esdevingui un motor de la recuperació dels clàssics catalans”.

Volen afavorir “la creació d’una xarxa nacional que permeti de fer visible el ric patrimoni literari, procurant la creació d’empreses culturals que l’explotin coordinadament amb la indústria del turisme”.

Es vol incentivar “la creació i distribució del còmic en català”.

Promouran “la compra dels títols en llengua catalana (per a les biblioteques públiques) per damunt d’altres llengües; especialment en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, dels còmics i dels llibres de gran impacte de comunicació” i, en general, volen facilitar el coneixement de les novetats editorials, especialment les que siguin en llengua catalana, entre els professionals del sector.

Es vol modificar la llei de l’audiovisual perquè totes les emissions de les ràdios i televisions públiques siguin en català.

Aposten per una escola pública, en català i de qualitat. Per això defensen un sistema educatiu propi, que permeti preservar la llengua, la cultura, la literatura… La importància que li donen, però, a la llengua i a l’escola queda clarament reflectit quan es dedica un part del programa. Després de recordar les agressions jurídiques contra el català que volen reintroduir el castellà com a llengua vehicular i que la “immersió penja d’un fil”, defensen:

Que el català sigui l’única llengua vehicular de tot el sistema educatiu.

Impulsar les lleis i normes necessàries per protegir la llengua i la immersió lingüística.

Augmentar les hores de llengua catalana i literatura de batxillerat de dues a tres hores lectives setmanals.

La llengua de signes catalana

Una de les poques forces polítiques que en parla: proposen treballar per un desplegament immediat de la Llei de la Llengua de Signes Catalana.

En aquest sentit, defensen que hi hagi intèrprets de LSC i professionals d’atenció a l’alumnat sord a jornada completa a les aules on hi hagi alumnes que opten per la modalitat educativa bilingüe de LSC i llengua catalana oral.

Llengua occitana

Pel que fa a l’oficialitat, s’afirma que “a la Vall d’Aran també ho serà l’occità” (en aquest cas, es defensa una doble oficialitat, conjuntament amb el català).

Es vol modificar la llei de l’audiovisual perquè totes les emissions de les ràdios i televisions públiques siguin també en occità a la Vall d’Aran (no queda clar sí conjuntament amb el català).

Llengua castellana

No hi ha cap cita explícita a aquesta llengua, com no sigui la que fa referència al fet que “per facilitar l’accés de tota la ciutadania i evitar possibles casos de discriminació per raó de llengua, tot complint la Carta Europea de les Llengües i la Carta Europea dels Drets Humans, s’habilitarà un règim normatiu que reguli i permeti la possibilitat de relació entre ciutadà i Administració amb altres llengües diferents a l’oficial”.

La nova immigració i les llengües

S’argumenta que “la llengua és per excel•lència el pilar més important per a la cohesió social” i que, “per a la immigració, l’escola en català és clau per tal d’apropar el nouvingut a una igualtat d’oportunitats” i que “s’ha de treballar per oferir opcions d’arribar al català a tota aquella població nouvinguda que no és usuària dels serveis socials, i que sols forma part del teixit productiu.

Cal recordar, a més, que, en acceptar la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, aquest partit hauria de creure que, com diu l’article III d’aquesta carta, “tots els ciutadans i ciutadanes tenen el dret a exercir la seva llibertat lingüística i religiosa. Les autoritats municipals, en col•laboració amb les altres administracions, fan tot allò necessari per tal que els infants de grups lingüístics minoritaris puguin estudiar la seva llengua materna”.

Les llengües d’abast internacional

No en parla.

La llengua catalana a Europa i al món

Explícitament destaquen que impulsaran “el reconeixement internacional de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans” i que “dotaran de més recursos l’Institut Ramon Llull per convertir-lo en el potent motor de la difusió internacional de la llengua i la cultura catalana que hauria de ser” i que donaran “suport a les polítiques que afavoreixin la traducció de les creacions culturals catalanes a d’altres idiomes per a facilitar el seu accés als mercats internacionals”.

També es proposa “incorporar la nostra nació a la xarxa internacional de residències d’escriptors”.

Volen garantir “el senyal de satèl•lit de TV3, de manera que es pugui garantir als creadors una projecció internacional”.

La llengua catalana a la resta dels Països Catalans

De fet, com hem vist, la referència al conjunt de la comunitat lingüística és contant en tot el programa. D’entrada, s’aposta per “una república catalana que abraci el conjunt del territori nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar” i s’afirma que “la Nació catalana sobrepassa els límits geogràfics del Principat i s’estén per un ample territori de la riba mediterrània, aquest territori conforma un espai natural de creació i consum cultural. Tanmateix, l’expressió textual de la nostra cultura té un domini lingüístic propi en l’àmbit d’una llengua mil•lenària, comuna en tots aquests territoris: el català. Tot i que coneguda per més de 10 milions de personals i habitualment usada per més de 7 milions, encara cal una acció decidida en la defensa de la llengua catalana que li permeti, sense embuts, d’evidenciar la seva unitat territorial i d’avançar en el seu social i de prestigi”.

També es comprometen a treballar “per un espai comunicatiu d’àmbit de Països Catalans”.

Explícitament destaquen que impulsaran “el reconeixement nacional (entenem que a nivell de Països Catalans) de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

En resum

Per tant, un programa que, des del punt de vista de la gestió de les llengües a Catalunya, aporta força informació sobre la llengua catalana, amb una aposta clara de continuïtat històrica i de defensa del seu ús. Podem afirmar que han dissenyat una política lingüística clara i sense esquerdes. Segurament, hi trobem a faltar, però, més referències a com s’haurien de gestionar les altres llengües presents al nostre país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!