El pols de la llengua als Països Catalans

En aquest apunt us presentem la, segurament, tercera o quarta llengua més parlada a Catalunya (a frec a frec amb l’àrab, i després de l’espanyol i del català). Es tracta d’una llengua minoritzada en el seu propi territori que lluita per sobreviure a la pressió, asfixiant, d’una llengua tan imperialista com ho és l’àrab. També és coneguda amb el nom de berber.

Mapa procedent de La llengua rifenya. Tutlayt tarifit. (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995)

Llengua (o llengües) de la família afroasiàtica que no pertany, però, al grup semític (com seria el cas de l’àrab), tot i que segles de convivència ha fet que una part significativa del lèxic actual de l’amazic sigui d’origen àrab i que també hagi incorporat alguns fonemes d’aquesta llengua. Té parlants al Marroc (12 milions de parlants, 40% de la població marroquina), Algèria (7 milions, 25% de la població algeriana), Tunísia, Mauritània, Líbia, Estat espanyol (Melilla), Egipte, Burkina Faso, Níger, Nigèria i Mali. Abans de la colonització castellana, a les Canàries, també hi habitava un poble amazic: els guanches.

Sota aquest concepte, englobarem el rifeny (tarifit), beràber o tamazight (aquest darrer és el nom global de la llengua), taixelhit (conegut pels noms àrabs i afrancesats chelha i chleuh). A més, cal tenir en compte que a Algèria es parlen el cabilenc (taqbaylit), el taixawit i el tamzabit. El parlar dels tuàregs és conegut amb el nom de tamaceq, l’única varietat que ha conservat l’antiga escriptura (tifinagh).

Actualment, la llengua amaziga es pot escriure en tres alfabets diferents: el tifinagh (l’alfabet que té un clar valor simbòlic, i que actualment s’utilitza en les classes de llengua amaziga que es fan al sistema educatiu marroquí des de fa molts pocs cursos), l’alfabet àrab (l’alifat) i l’alfabet llatí (que és el que fan servir la majoria d’intel·lectuals amazics que viuen a Europa, ja que el consideren la porta a la modernitat). De fet, a les classes de llengua amaziga que es fan a Catalunya des de fa diversos cursos s’ha optat per l’ús de l’escriptura llatina al costat d’un ús emblemàtic del tifinagh.

Algunes curiositats:

·         Bona part dels marroquins que viuen a Catalunya no són de llengua àrab, sinó de llengua amaziga.

·         El procés d’arabització dels amazics va començar fa 1400 anys (de fet, l’àrab dialectal que es parla al Marroc té un importantíssim substrat amazic), bo i això (i malgrat la pressió de l’Estat marroquí i de la pressió religiosa, que es vehicula únicament en àrab) l’amazic és una llengua vivíssima.

·         El tamazic, la llengua dels amazics (coneguda també amb el nom de berber), té el reconeixement com a llengua nacional a Níger i a Mali, on hi ha els tuàregs (tant a Níger com a Mali, a la dècada dels 90 del segle passat hi hagué nombroses insurreccions dels tuareg, els quals obtingueren finalment una certa autonomia política i la part que els corresponia dels ajuts públics). A Algèria (on hi hagut nombroses protestes populars) també té un reconeixement com a llengua nacional i al Marroc té un cert reconeixement com a llengua d’escola (s’ensenya l’assignatura d’amazic en algunes escoles) i en els mitjans de comunicació.

·         Els parlants de la llengua amaziga són, aproximadament, 20 milions.

·         Els amazics fan, com els catalans, fogueres per Sant Joan, una festa d’origen pagà que compartim com a mediterranis.

·         Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Agustí, Sant Cebrià procedien de zones amazigues.

·        Els amazics són a l’any 2958 (s’avança 950 anys al calendari gregorià per marcar l’accés al tron egipci de la 22a dinastia faraònica, d’origen amazic). El calendari és bàsicament agrari i solar, i és utilitzat des de fa segles pels pagesos de tot el nord de l’Àfrica, amazigòfons i arabòfons. Es considera, per tant, que els amazics ja habitaven el nord d’Àfrica més de mil anys abans de Crist.

·         A Catalunya existeix l’Observatori Català de la Llengua Amaziga (http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/multilinguisme/ocla/quisom.jsp). L’OCLA és un organisme que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues, creat el 7 de novembre de 2007 per mitjà d’un conveni marc de col·laboració entre Linguamón – Casa de les Llengües, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Cadis. Aquest organisme s’ha creat per a donar suport i visibilitat a la llengua i la cultura amazigues

Llibres de referència:

§         Akioud, Hassan; CASTELLANOS, Eva. Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva. Valls: Cossetània Edicions, 2007.

§         ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. AOUATTAH, Asmaa; ZARIOUI, Asmaa (traductores).  Els llibres de la Nur / Idlisen n Nur català- amazic. Barcelona: Punt d’Intercanvi, 2005.

§         ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. El món de la Dúnia. Català / àrab, amazic, wòlof, manding, ful. Barcelona: Punt d’Intercanvi, 2007.

§         CASTELLANOS, Carles; EL MOLGHY, Abdelghani. Diàlegs, els amazic. Barcelona: CIEMEN, 2003.

§         CASTELLANOS, Carles; CHILAH, IKram; TILMATINE, Mohand. Guia de conversa universitària amazic-català. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.

§         LAMUELA, Xavier. El berber. Dins de la col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català, núm. 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002. (http://www.gencat.net/benestar/immi/pdf/05comple.pdf)

§         MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.

§         SELLIER, Jean Atlas des Peuples d’’Afrique. París: Éditions la Découverte, 2003.

§         TILMATINE, Mohamed; EL MOLGHY, Abdelghani; CASTELLANOS, Carles; BANHAKEIA, Hassan. La llengua rifenya. Tutlayt tarifit. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995.

Algunes fórmules de salutació:

Adéu!                                     Ar tufat!!

Bon dia!                                  Azul!

Bona nit! (fins  demà)              Ar tiwecca!

Bona tarda                              Tifawin!!

Hola!                                      Azul!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!