El pols de la llengua als Països Catalans

Hem tingut la sort d’haver pogut compartir dos dies de formació amb el professorat de ladí (de llengua i en llengua ladina) de la Vall de Fascia. De fet, el govern autònom de la província de Trento ens havia convidat a explicar el sistema educatiu català, i en especial, la situació de l’ensenyament de i en la nostra llengua. En educació, l’intercanvi d’experiències sempre és altament positiu i més quan parlem de situacions que, com en el cas del ladí, s’assembla molt a la situació catalana del final dels 70 i començament dels 80.

Més informació a:

http://www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it/ (informació sobre la política lingüística a Trento)
http://www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it/mappaMinoranze/pagina1.html (informació sobre els ladins de Trento)

En primer lloc, però, recordem que el ladí és una llengua alpina que, juntament amb la llengua dels friülans (també a l’Estat italià) i amb la dels grisons (el romanx de Suïssa, la quarta llengua nacional d’aquest estat), formen el conjunt lingüístic que es coneix com a retoromànic. En concret, pel que fa a aquest grup diguem-ne central, cal dir que els ladins estan totalment esquarterats administrativament. D’una banda, n’hi ha a dues regions italianes: al Vènet (on no tenen pràcticament cap reconeixement) i al Trentino-Alto Adige. Però és més, per raons històriques, les dues províncies del Trentino-Alto Adige tenen una autonomia pròpia (de fet, la regió pràcticament no té competències), i, per tant, dues polítiques lingüístiques diferents. I tot plegat per a unes 30.000 persones. Per a més informació podeu consultar un apunt d’aquest mateix bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/53042.  

Pel que fa a la situació a l’ensenyament, a la vall de Fascia se segueix el sistema educatiu general d’Itàlia (a la zona de Ladínia que és a l’Alto Adige –o Sud-Tirol– hi ha un sistema educatiu paritari alemany, italià i ladí). A l’escola obligatòria (dels 6 als 14 anys) el ladí és ensenyat una hora setmanal com a assignatura curricular i és previst l’ús de la llengua ladina com a vehicular de, com a mínim, dues hores de classe setmanals, que designa el Consell Escolar de cada centre.

A l’escola primària (dels 6 als 11 anys d’edat), en el primer cicle (dos anys), l’ensenyament curricular de la llengua i de la cultura ladines es basa en el desenvolupament de l’escoltar i del parlar, per tal de consolidar el patrimoni lèxic, amb la introducció també dels elements del patrimoni cultural més proper a l’experiència dels infants. A la segona classe es comença  l’alfabetització, amb la introducció dels elements principals de la grafia ladina, que s’enriqueix després en el segon cicle (tres anys) amb els elements de morfosintaxi; simultàniament, es proposen recorreguts didàctics d’estudi històric i ambiental i cultural. Per a aquesta tasca hi ha tres ensenyants a tota la vall.

A més, a totes les classes es cobreixen amb l’ús vehicular de la llengua ladina per a l’ensenyament de diverses disciplines, principalment educació plàstica, musical i esportiva, tot i que, curs rere curs, hi ha un augment progressiu de l’ús vehicular en assignatures d’història i de ciència, especialment a segon cicle.

A l’escola secundària de primer grau, l’ensenyament curricular de la llengua i de la cultura ladines es va iniciar el curs 1997/1998 i actualment només es disposa d’un professor, que ha de fer totes les classes (17), la qual cosa fa que sigui una plaça docent molt difícil de cobrir i poc cobejada.

L’ensenyament es basa en el desenvolupament de l’habilitat lingüística de comprensió i comunicació, sobre textos narratius i poètics, i amb la potenciació de la reflexió lingüística que comprèn tant els aspectes morfosintàctics com els semàntics i comunicatius, amb una particular atenció a aquells que presenten una major interferència italiana. A més a més, és previst l’aprofundiment sobre temes culturals ladins a l’àrea històrica i antropològica.

Malauradament, no es poden oferir a totes les classes de l’escola secundària de primer grau assignatures en ladí, ja que no hi ha prou professorat format per fer-ho.

A l’escola secundària de segon grau encara no hi ha ensenyament de ladí perquè, entre d’altres raons, hi ha molts estudiants (en aquest d’art) que provenen de fora de la vall.

Pel que fa al Liceu científic, a partir del curs 2005/2006, s’ofereix el ladí com a assignatura opcional (una hora a la setmana): entre un terç i la meitat de l’alumnat l’escull (hi ha també molt alumnat procedent de fora de la vall).

Segons dades de l’any 2007, a la Vall hi ha 154 docents, 70 de l’escola primària, 39 de l’escola secundària de primer grau i 45 de l’escola superior. 46 docents de l’escola primària tenien el certificat de coneixements de la llengua i la cultura ladines (i tots fan classes en ladí); en l’escola secundària de primer grau en són 18 amb certificat (i 15 els que l’usen com a vehicular); a secundària de segon grau en són 20, però no n’és previst l’ús vehicular; i al Liceu hi ha dues persones amb certificació. Informalment el ladí és usat entre el professorat i l’alumnat d’origen ladí.

Sigui com sigui, la situació recorda molt la que nosaltres vam viure durant la transició. Ara bé, la qüestió més positiva que vam veure és que força població jove parla la llengua (a la zona central de la Vall de Fascia el 80% tenen el ladí com a llengua familiar) i que hi ha força professorat també jove. I, sobretot, que hi ha ganes d’avançar i que són conscients que no n’hi ha prou amb el que tenen. Si voleu més informació sobre la situació del ladí a l’ensenyament de la Vall de Fascia podeu consultar http://www.scuoladifassa.it/Olfed/OlfedLadino.htm.

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!