El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

4 de setembre de 2010
0 comentaris

La Bressola 2010

El març de 1976 una colla de nord-catalans varen decidir fer una escola catalana a Perpinyà. Sens dubte, una autèntica revolució en aquesta part del país que tant i tant havia estat -és- maltractada per l’Estat francès.

Trenta i escaig després, podem afirmar que La Bressola és una de les entitats (sortosament no n’és l’única) que més ha fet per la llengua catalana al nord del nostre país, molt lluny dels folklorismes immobilitzadors que han caracteritzat una part d’associacionisme cultural de Catalunya Nord.

La Bressola és una aposta clara per una educació de qualitat, innovadora, oberta al món, plurilingüe, però alhora catalana i, per tant, profundament arrelada al país. I això en una part del país en la qual si l’ensenyament en llengua catalana no anés lligat a qualitat i a renovació pedagògica de ben segur que hagués fracassar i moltíssims dels més de 600 alumnes que avui té La Bressola estarien en el millor dels casos a les fileres bilingües de l’Educació “nacional” francesa i en la majoria dels casos en l’ensenyament únicament en francès de l’escola pública francesa.

Per introduir-vos en la Bressola us recomano aquest magnífic vídeo que acaben d’editar perquè és un bon resum del que és i significava aquesta xarxa d’escoles nord-catalanes: http://www.bressola.cat/videos.php?id=30.

(…)

Per conèixer més profundament La Bressola també us recomano la lectura dels principis bàsics sobre la immersió lingüística que s’hi aplica i reflexionar sobre quins d’aquests principis s’usen a les esoles del sud on es fa (o s’hauria de fer) l’aplicació del programa d’immersió lingüística.

A més, la Bressola, mitjançant l’Associació Amics de la Bressola (fixeu-vos en la introducció de la pàgina web), ha sabut crear una xarxa de suport arreu del país que fa possible aquest projecte.

Tot i que la Bressola és una projecte en el qual han intervingut moltíssimes persones, les quals, a voltes, han emprès altres camins, però que en el seu moment havien estat clau, sens dubte l’ànima del projecte és l’incombustible Joan-Pere Le Bihan i Rullan, una figura sense la qual no es podria explicar la progressió que han tingut aquestes escoles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!