Un títol valent, atrevit, sense embuts… com valent, atrevit i sense embuts és en Jordi, que, com hem vist, en un moment tan complex, econòmicament parlant, com és l’actual s’atreveix a muntar a Argentona, lloc on ara resideix, una editorial de país i sense complexos…
I, justament, el títol no ens ha de portar a enganys: no hi trobareu un llibre simple, amb arguments simples, amb pensaments simples, sinó un llibre raonat, amb argumentacions sòlides, explicades, això sí -i és una de les característiques principals de l’autor, que sap fer fàcil allò que, a voltes, és molt difícil d’explicar-, d’una forma senzilla, entendora…
Com dèiem, el llibre ens aporta dades sobre temes candents de la llengua (la llengua a l’ensenyament, el suposat trilingûisme, el paper del català entre les llengües del món…), ens fa reflexionar sobre el retrocés del català, sobre l’argument fàcil de dir que s’arreglarà tot quan siguem independents o de la falsa il·lusió dels qui, encara!, es creuen que hi ha cap possibilitat en aquest estat (en aquests estats) on ens ha tocat de viure, de moment, als catalanoparlants…
I, si voleu, una anècdota, amb un exemple que vaig trobar preparant la presentació. El mes d’octubre proppassat, en plena campanya preelectoral, la Conferència Episcopal Espanyol va publicar, sense vergonya -de fet, amb molt poca vergona!:
“Recordamos de nuevo que se reconoce la legitimidad moral de los nacionalismos o regionalismos que, por métodos pacíficos, desean una nueva configuración de la unidad del estado español. Y también, que es necesario tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, evitando los riesgos de manipulación de la verdad histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas o ideológicas de cualquier tipo.”Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!