El pols de la llengua als Països Catalans

Un material didàctic per atansar catalans i amazics

Montserrat Torres i Ahmad Alkuwaifi. Traducció a l?amazic d?Asmaa Zarioui i Asmaa Aouattah (amb l?assessorament de Carles Castellanos).

Barcelona: Punt d?Intercanvi, 2005.

La publicació de la versió amaziga del material didàctic Hola Nur, fet per l?Associació Punt d?intercanvi, és sens dubte una excel·lent notícia, perquè és una mostra més que el respecte i l?interès per totes les llengües i per totes les cultures és la nostra manera d?entendre aquesta nova societat que entre tots anem creant i en la qual el català ha d?esdevenir la llengua comuna, la llengua de cohesió social, sense que això signifiqui que ningú hagi de renunciar al seu propi bagatge lingüístic i cultural.

L?aparició d?aquest llibre, que ha tingut el suport econòmic del Departament d?Educació de la Generalitat de Catalunya, va coincidir amb la notícia que durant el curs 2005-2006 per primer cop s?ha fet, com a activitat complementària, classes de llengua amaziga en diversos  centres educatius del Principat de Catalunya[1] (tant de primària com de secundària), on hi ha més presència de la comunitat amaziga (es calcula que més de la meitat dels magrebins de Catalunya són amazics). Una experiència que se suma a les classes de llengua àrab estàndard moderna ?que tenen el suport econòmic del govern marroquí, el qual té un conveni amb l?Estat espanyol que ho fa possible[2]? i a les classes de xinès estàndard ?organitzades, amb el suport del Departament d?Educació, per la pròpia comunitat xinesa?. El cas amazic és, però, especial. Es tracta d?una comunitat, d?uns vint milions de persones, que lluita per sobreviure a l?arabització a la qual, des de fa 1400 anys, és sotmesa. D?alguna manera, podem afirmar que la situació del català i de l?amazic són força més paral·leles del que hom d?entrada es pot imaginar d?entrada, ja que al darrere no hi ha estructures estatals que li donin un suport clar i explícit, i es tracta de comunitats (re)partides en diversos estats[3].

Pel que fa al material Els llibres de la Nur / Idlisen n Nur cal dir que té un valor afegit. Si bé es tracta d?un lèxic inicial, per tal que l?alumnat amazic pugui conèixer un lèxic català bàsic, en aquests moments també està essent utilitzat per introduir l?alumnat amazic a la seva pròpia llengua, en aquest cas, escrita. En aquest sentit, cal recordar que el Departament d?Educació ha optat per una forma estàndard escrita en alfabet llatí i per l?ensenyament del tifinagh, com alfabet simbòlic de la comunitat amaziga. Aquesta decisió ha comptat amb l?assessorament del professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Carles Castellanos i del professor amazic de la Universitat de Cadis Mohand Tilmatine, els quals, a més, s?han encarregat de la formació del professorat que imparteix les classes de llengua amaziga.

Cal destacar que, reforçant la idea que la llengua de cohesió social a Catalunya és el català, en el llibre trobarem pàgines destinades a explicar què és la castanyada, la festa de Nadal i el tió, el nostre cap d?any (i l?amazic), el nostre calendari (i també l?amazic i el musulmà), Sant Jordi, el correfoc, la fira de Sant Ponç, la Festa Major, els castellers (és curiós de destacar que, segons alguns autors, la paraula enxaneta és d?origen amazic, com la paraula genet).

En definitiva, un material segurament únic en aquesta part d?Europa, que demostra un altre cop que la defensa de la llengua catalana no és incompatible amb la realitat multilingüe de la nostra societat, ans al contrari, és segurament l?oportunitat darrera per deixar de parlar de bilingüisme català-castellà per començar a parlar d?una societat multilingüe, amb ciutadans plurilingües, en la qual el català ha de ser la llengua comuna, i on cap llengua, encara que al darrere no tingui cap estat, ha de ser inferior a les altres.

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!