El pols de la llengua als Països Catalans

Algunes informacions sobre la llengua francoprovençal, una de les menys conegudes i reconegudes de les llengües romàniques

El primer dels problemes del francoprovençal comença amb el propi nom. Noms d?aquestes característiques, com passa amb altres  casos com el de l?asturianolleonès o de retoromànic, no ajuden a crear cap mena de consciència d?unitat entre els parlants. I de fet encara gràcies, ja que abans que el lingüista italià Ascoli li donés aquest apel·latiu el 1873, els parlars francoprovençals eren considerats un francès mal parlat, cosa la qual, però, encara perdurà en la mentalitat de la majoria dels parlants, que anomemen la seva llengua com a patois (un terme força conegut pels nord-catalans i, fins i tot, pels benasquesos). Per això, no ens pot tampoc estranyar que la llengua rebi el nom de la zona on es parla, com passa a la Vall d?Aosta, on és conegut com a valdostà. En aquests moments, amb la voluntat de superar aquesta situació, hi ha qui proposa el nom d?arpità a la llengua francoprovençal, és a dir, la llengua dels Alps; i el nom d?Arpitània per al conjunt de terres on es parla la llengua.

El francoprovençal és parlat als departaments francesos d?Ain, Alta Savoia, Doubs, Isère, Jura, Loira, Roine, Saona i Loira, i Savoia; als cantons suïssos de Ginebra, Friburg, Neuchâtel, Valais i Vaud, i, a Itàlia, a la regió de la Vall d?Aosta, a diverses valls piemonteses  i a l?illot lingüísitc de Celle San Vito i de Faeto a la província de Foggia, al sud d?Itàlia, on arribaren colons francoprovençals el segle XIII.

Pel que fa al reconeixement legal, el francoprovençal no té ni a França  ni a Suïssa cap mena de reconeixement oficial. Fixem-nos que ni en la democràtica, lingüísticament parlant, Suïssa hi és aquest reconeixement, sobretot pel fet que el francès ha esdevingut la llengua de cultura i també de referència. És un xic el que passa a la Vall d?Aosta o a les valls piemonteses on es parla francoprovençal: el francès és la llengua de referència en ser la llengua de cultura. Cal recordar que el francès des de 1948, arran dels acords de la 2a Guerra Mundial i a causa de la pressió política ?i militar? de França, és llengua cooficial a la Vall d?Aosta. Ara bé, a Itàlia, i segons la Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche e storiche  (Legge 15, de 15 de desembre de 1999, publicat a la Gazzetta Ufficiale, num. 297, de 20 de desembre de 1999) i d?acord amb l?article 6 de la Constitució i d?acord amb els organismes europeus i internacionals, ?la Repubblica tutela la lingua e la cultura delle popolazioni albanesi, catalane, germaniche, greche, slovene e croate e di quelle parlanti il francese, il franco-provenzale, il friulano, il ladino, l?occitano e il sardo?[1]. De fet, en el cas del Piemont, la Legge regionale n. 26, de 10 d?abril de 1990, ja havia reconegut les llengües històries del Piemont: el piemontès, l?occità, l?alemany (amb el nom de walser) i el francoprovençal (la llei italiana de 1999 inclourà a més el francès). Una llei encara poc desenvolupada que pot obrir, però, només portes al francoprovençal.

Sigui com sigui, només a la Vall d?Aosta hi ha un cert moviment de recuperació del francoprovençal, al voltant de la feina del Centre d?Études Francoprovençales René Willien, que té la seu al municipi de Saint Nicolas.

En aquest context, no ens pot estranyar que només hi hagi hagut un intent de fer una proposta de llengua estàndard per a tot el territori, la feta per Dominique Stich: Parlons francovençal, une langue méconnue, publicat el 1998; i Dictionnaire des mots de base du francoprovençal. Orthographe ORB supradialectale standardisée, publicat el 2003. Sens dubte, un dels intents darrers per frenar la desaparició d?una llengua per a la qual, com diu Stich al pròleg, ?il est cependant indispensable de se débarrasser de quelques préjugés tenaces au sujet du patois: ce n?est pas une langue pauvre, ou mal prononcée, ni un sous-produit culturel d?une langue de culture. C?est un parler humain complet, répondant avec une étonnante richesse à toutes les nécessités liées a la vie et a l?environnement de ses locuteurs?.

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!