El pols de la llengua als Països Catalans

En aquest apunt us oferim una ressenya del llibre Actes de la rencontre Kabylie – Catalogne. Identités nationales et structures étatiques dans le contexte méditerranéen, editat per Carles CASTELLANOS, Salem CHAKER i Mohand TILMATINE, i publicat a París per Editions Berbères el 2008.

Sens dubte, catalans i amazics compartim molta història junta, però sobretot compartint que som els dos pobles sense estat amb més nombre de parlants de tota la mediterrània, que parlem dues llengües que encara són molt lluny de la seva normalitat i que patim la pressió de diversos estats que no ens són, precisament, gaire favorables. Per això l’intercanvi d’experiències, d’estratègies és un camí interessant per veure, en el nostre cas, que no som pas únics en aquesta mena de cursa per fer de la nostra llengua i de la nostra nació una llengua i una nació normals en el seu territori històric(com ho són tantes i tantes llengües i nacions).

En aquest llibre, publicat en francès, tot i que tant la introducció i les conclusions com un resum de les diverses comunicacions també són en català, podem trobar-hi les actes de l’encontre Cabília – Catalunya “Identitats nacionals i estructures estatals en el context mediterrani”, que es va celebrar a Barcelona el 2002.

 Aquestes jornades varen voler ser una aportació al coneixement mutu de dos pobles, l’amazic (en aquest cas centrar a la Kabília, a l’actual Algèria) i el català, molt propers geogràficament, però que el context polític i econòmic tendeix a separar mitjançant una barrera nord-sud cada cop més insalvable. Ambdues realitats a més tenen el comú denominador que els estats als quals pertanyen es resisteixen a reconèixer les identitats lingüístiques, culturals i nacionals; d’una banda, perquè s’està construint Europa des de la idea dels estats, i, de l’altra, perquè es neguen a defugir dels referents àraboislàmics.

 En el llibre es recullen els textos de ponents, entre d’altres,  com Carles Castellanos, Aureli Argemí o Xavier Lamuela per part catalana, o Mohand Tilmatine, Salem Chaker o Kamal Naït-Zerrad per part de la Kabília. S’hi recullen textos sobre els moviments identitaris a les dues ribes de la Mediterrània, sobre la societat civil i el poder polític (amb una àmplia intervenció d’Aureli Argemí sobre la resistència catalana sota el règim franquista), sobre la situació social i l’estandardització del català i de l’amazic, sobre la situació econòmica general i el rol de les regions econòmiques en el desenvolupament, sobre democràcia i drets humans (on es tracta el tema de l’autodeterminació).

 Per acabar, en el llibre s’aporten tot un seguit de conclusions i perspectives de treball conjunt en temes de cultura, llengua, economia i de drets polítics i drets humans sobre la base que la solidaritat entre els pobles català i amazic pot contribuir a superar antagonismes basats en els binomis Orient/Occident, Nord/Sud o Islam/Cristiandat.

 Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!