El pols de la llengua als Països Catalans

El 27 de gener proppassat, Barcelona ha esdevingut la capital simbòlica de les llengües minortizades per l’Estat francès: s’han celebrat paral·lelament la reunió anual de l’Institut Superior de les Llengües de la República Francesa i la X edició de la Dictada Occitana.

La nostra comunitat lingüística, (especialment Catalunya Sud, més que el conjunt dels Països Catalans) ha esdevingut a Europa (i també per a molts pobles autòctons d’Amèrica i del nord d’Àfrica) un referent de normalització de la llengua pròpia. Algú ha dit que som la primera llengua de les llengües de la segona divisió europea (també algú ha recordat que no hi ha manera de pujar a primera divisió com bé ens dieun constitucions com l’espanyola o com l’europea) i que, per tant, som en el punt de mira de totes aquelles entitats, organismes, col·lectius, persones que malden per aconseguir un futur per a la seva llengua, minoritzada per les grans llengües estatals.

Per aquest motiu, pel simbolisme que representa Barcelona, l’Institut Superior de les Llengües de la República Francesa ha volgut fer la seva reunó anual a la nostra capital. L’ISLRF és un organisme de formació de professorat de l’escoles associatvies que fan l’ensenyament en les llengües que no són el francès: ABCM (alsacianes, que fan ensenyament en alemany), Bressola (nord-catalanes), Calandreta (occitanes), Diwan (bretones) i Seaska (basques del nord). Com es pot deduir es tracta d’escoles que apliquen programes d’immersió en contextos sociolingüístics molt desfavorables. De fet, apliquen metodologies pedagògiques molt similars a les que s’apliquen (o s’haurien d’aplicar) a Catalunya Sud en aquelles situacions en què l’alumnat és majoritàriament no catalanoparlant. Cal destacar que l’Estat francès té una actitud no especialment favorable a l’existència d’aquest tipus d’escola.

Paral·elament, també s’ha celebrat la X Dictada Occitana, la qual es fa simultàniament a trenta-dues poblacions occitanes i a Barcelona. Centenars d’occitans i una cinquatena de catalans (tot i que cal destacar que a la nostra ciutat feien la dictada una occitana de la Vall d’Aran, un anglès i també una estoniana!) feren simultàniament, gràcies a les noves tecnologies, aquest acte de reivindicació de la llengua occitana. A Catalunya fou organitzat pel Centre d’Agermanament Occitanocatalà, uns autèntics entusiastes que fan el possible per fer conèixer la realitat occitana a Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!