Els Països dels catalans, l’any 1967

Si en Bauzá i companyia veiessin aquest mapa, què farien? Ells que han fet tota una proclama al Parlament balear negant l’existència dels Països Catalans… o què dirien el seus col·legues del País Valencià que també neguen un cop sí i un altre també l’existència de la nostra comunitat lingüística.

Doncs aquest mapa no és l’obra d’una colla d’exaltats independentistes catalans del segle XXI, sinó un mapa publicat en un atles el 1967 per l’editorial Salvat, molt famosa els anys 60 gràcies a la publicació de Monitor, segurament la primera enciclopèdia moderna que va entrar a moltes llars de Catalunya i del conjunt de l’Estat.

El mapa inclou com a catalans els habitants de la Catalunya del Nord, d’Andorra, del Principat de Catalunya, del País Valencià, de les Illes (menys les Pitiüses, glups!), sembla que també els de la Franja i, fins i tot, l’Alguer… I no passà res… Que jo sàpiga ningú no va fer retirar aquest atles. De fet, haig de confessar que gràcies a mapes com aquest em vaig adonar de petit de l’abast real dels territoris on vivíem els catalanoparlants…

Mirem-nos, però el mapa…

 

Com es pot veure és un mapa força acurat de les llengües i pobles (els límits dels termes no queden gaire clars, però) d’Europa: s’indiquen fins i tot illots lingüístics com el del català a Sardenya.

Fixem-nos que també inclou els gallecs dins d’un grup lingüístic més ampli, el del portuguès, com Còrsega la identifica plenament amb el nom italià (recordem que el cors és una variant toscana!).

També curiós com considera la realitat occitana, un subconjuint, amb el nom de”Langue d’oc” o amb el nom de “provenzales”, dels francesos (malauradament una idea que s’atansa força a la realitat!) o com anomena els ucraïnesos (petits russos) o els bielorussos (russos blancs), fent servir una terminologia que ara ningú no fa servir…

Una incògnita, però, d’on sorgí la idea que a Eivissa no eren catalans: del deconeixement, d’un error…?

Els Països dels Catalans, l'any 1967